L'esperança és un tigre arraulit a punt per saltar

Bon dia, Catalunya.

Estrenem el primer cap de setmana de l'any, que és el de la il·lusió, que arriba amb uns Reis mags provinents d'un món llunyà. A més, de fonts ben informades, hem sabut que vénen carregats d'un estat d'ànim que pot arribar a fer possibles els nostres desitjos. L'anomenen esperança.

En aquests temps obscurs -deia Hannah Arendt- és difícil viure sense esperança. Bauman afegeix, però, que és igualment difícil viure sense una esperança no ancorada, no lligada a un temps i a un lloc determinat. Seria com viure amb esperit i sense cos.

L'esperança no és esperar passivament ni violentar-se sense tenir presents les circumstàncies reals que se'ns presenten. Ve a ser com un tigre arraulit, que només saltarà quan arribi el moment precís per fer néixer allò que encara no ha nascut, diu Fromm. És clar que és el nostre poeta Miquel Martí i Pol qui ho diu amb més bellesa:

He heretat l'esperança dels avis
i la paciència dels pares.

I de tots dos els mots
dels quals ara em serveixo
per parlar-vos.

M'han dit que la naixença em dóna drets
inviolables.
Però jo sóc poruc i sempre em sento
una mica eixalat i solitari.

Visc en un poble petit,
en un país petit
i, tanmateix, vull que quedi ben clar
que això que escric ho escric per a tothom,
i que per mi és com si el món sencer
girés entorn de l'eix dels meus poemes.

Que la por a la incertesa no dilueixi l'esperança per fer néixer un somni.

Són les vuit i un minut. Comencem, a Catalunya Ràdio, "El suplement.