L'estany d'Ivars, en risc pel tancament del canal d'Urgell
El tancament del canal d'Urgell per la sequera no només perjudicarà els pagesos. A l'estany d'Ivars i Vila-sana, que s'omple bàsicament amb les aportacions del canal, la preocupació és màxima. Si l'aigua no es renova, la càrrega de nutrients creix i això acaba comportant una disminució de l'oxigen.
Escenari d'incertesa
Els gestors de l'estany qualifiquen aquesta situació d'inèdita perquè obre un escenari d'incertesa, com apunta Rafel Rocaspana, director tècnic de l'Estany:
Estancar l'aigua en aquest moment pot empitjorar-ne la qualitat. No ha passat mai i, per tant, no sabem ben bé què pot passar. És el que intentàvem analitzar dels estudis que es van fer del buidat fa tres anys i justament ara estàvem analitzant-ho perquè aquest és el primer any que el teníem totalment ple i podíem veure aquesta primavera què passava.
Rocaspana afegeix que faran un seguiment minut a minut perquè encara és molt aviat per poder valorar els diferents escenaris. Amb tot, apunta algunes possibles actuacions:
Una és, si hi ha aigua al canal d'Urgell, recuperar les aportacions i intentar renovar la de l'estany; l'altra seria tornar a abaixar una mica el nivell de l'aigua, com vam fer el 2020, per veure si l'oxígen de l'aire penetra mes a l'aigua.
El fet que s'alimenti de l'aigua del canal d'Urgell comporta que tingui una gran càrrega de nitrogen i fòsfor, derivada de les activitats agrícoles, industrials i urbanes que s'hi fan a l'entorn.
Els gestors de l'espai natural ja estudiaven com pal·liar l'augment de nutrients i per tant la falta d'oxigen i per això l'any 2020 van fer un buidatge parcial de l'estany, que va donar molts bons resultats. Ara, analitzen si cal anar repetint aquesta operació.
Un Estany amb molta història
L'Estany d'Ivars i Vila-sana va néixer amb la construcció del canal d'Urgell, a mitjans del segle XIX, amb l'objectiu que fes la funció de reservori d'aigua en cas de sequera. El 1951, durant el franquisme, es va dessecar per convertir-lo en camp de conreu, però es va començar a recuperar el 2005 gràcies a la pressió popular.
Zona humida rica en biodiversitat
Des que es va recuperar fa més de 15 anys, l'estany s'ha convertit en una de les zones humides amb més biodiversitat del país. S'hi han vist fins a 265 espècies d'ocells, de les quals 125 pertanyen exclusivament a àmbits aquàtics, com l'amenaçada mallerenga de bigotis.
Amb una superfície de 126 hectàrees d'aigua, l'estany té diverses illetes i és poc profund. Situat enmig de petits pobles i camps de conreu, atreu més de 150.000 persones cada any, entre els quals molts excursionistes i aficionats a la fotografia i a l'observació d'ocells, tant a l'hivern com a l'estiu.
