L'Estatut del Becari, aprovat pel govern espanyol dos anys després sense garanties de tirar endavant
Amb discrepàncies entre els socis de govern, PSOE i Sumar, sense gaires perspectives de superar el tràmit parlamentari i amb les universitats en contra, l'Estatut del Becari ha estat aprovat per l'executiu més de dos anys després que el Ministeri de Treball i Economia Social firmés i presentés la norma als sindicats.
El Consell de Ministres ha donat llum verda aquest dimarts a la Llei de l'estatut de les persones en formació pràctica no laboral a l'àmbit de l'empresa, el que es coneix com l'Estatut del Becari, que busca garantir els drets dels estudiants en pràctiques, combatre la precarietat i evitar fraus com que s'utilitzi la figura d'una persona en formació per substituir un treballador d'una empresa.
Tot i que des del 2024 els estudiants han d'estar donats d'alta a la Seguretat Social i cotitzar el temps que duri el període de pràctiques, la norma proposada ara no obliga a remunerar totes les pràctiques en empreses, tal com demanaven inicialment els sindicats.
La norma, que ara haurà de ser aprovada pel Congrés en tenir rang de llei, recull sancions de fins a 225.000 euros per les infraccions més greus o la compensació de les despeses que les pràctiques generin als estudiants en formació, "com ara despeses de desplaçament, allotjament o manutenció"
Segons estableix el document, les infraccions seran molt greus quan es produeixin discriminacions directes o indirectes desfavorables per raó d'edat o discapacitat o favorables o adverses en matèria de retribucions, jornades, formació, promoció i altres condicions de treball.
També seran molt greus aquelles discriminacions per circumstàncies de sexe, origen (racial o ètnic), estat civil, condició social, religió o conviccions, idees polítiques, orientació sexual, adhesió o no a sindicats i als seus acords, vincles de parentiu amb altres treballadors a l'empresa o llengua dins de l'estat espanyol, així com un tracte desfavorable dels treballadors com a reacció davant d'alguna reclamació efectuada a l'empresa.
La norma també recull les obligacions dels estudiants en pràctiques, que inclouen complir la normativa establerta pel seu centre formatiu, conèixer i complir el projecte formatiu de les pràctiques, seguint les indicacions del tutor assignat per l'empresa sota la supervisió de la persona tutora acadèmica, i mantenir el contacte amb aquesta durant el desenvolupament de la pràctica i comunicar-li qualsevol incidència.
La llei també vol posar un límit de 480 hores a les pràctiques extracurriculars, la meitat de les establertes actualment. Aquestes són les pràctiques desenvolupades durant els estudis que tampoc haurien de superar el 15% de les hores en què es concretin els crèdits ECTS (Sistema Europeu de Transferència de Crèdit) de la titulació.
Una norma amb passat complicat i un futur incert
El Ministeri de Treball i Economia Social va treure l'avantprojecte de llei a audiència pública a mitjans de desembre, un any i mig després de signar el seu acord amb els sindicats UGT i CCOO, però diferents obstacles l'han anat endarrerint.
L'avançament electoral va aturar el progrés, i el desacord d'empresaris i rectors universitaris tampoc va ajudar a tirar-lo endavant.
Aquests últims es queixaven que la norma no va comptar amb la participació de la comunitat universitària i els va portar a posar-s'hi d'esquena, també considerant que reduiria l'oferta formativa.
El mateix govern, a través del Ministeri d'Economia del PSOE, tampoc l'acabava de veure amb bons ulls. L'executiu espanyol ha reconegut que la norma ha generat discrepàncies internes entre el PSOE i Sumar.
La vicepresidenta segona i ministra de Treball i Economia Social de Sumar, Yolanda Díaz, reconeixia que encara que hi havia "un acord de diàleg social", hi havia "discrepàncies" amb el PSOE per a la seva aprovació.
