L'estimulació cerebral profunda, una opció per tractar l'esquizofrènia ultraresistent
De cada cinc persones que tenen esquizofrènia, n'hi ha una que no respon als tractaments. Per a aquestes persones, el dia a dia està ple de dificultats i limitacions. Els deliris i les al·lucinacions impacten directament en la qualitat de vida social i laboral i els causen un gran patiment, a ells i al seu entorn.
"Jo sempre m'aïllava", explica Fèlix Casanovas. "La malaltia em donava ordres, sensacions extracorporals que es tradueixen en missatges que van al cap", afegeix.
Ara, el Fèlix és un dels sis pacients que participen en la segona part d'un assaig clínic de l'Hospital de Sant Pau per tractar l'esquizofrènia ultraresistent amb estimulació cerebral profunda. Consisteix a operar i col·locar al cervell uns elèctrodes per estimular uns punts prèviament localitzats de manera individualitzada en cada persona.
Rodrigo Rodríguez, director de la Unitat de Neurocirurgia Funcional de l'Hospital de Sant Pau, explica que així es redueix l'activitat d'aquella zona cerebral i que això interacciona amb la resta de circuits de manera que els normalitza:
Aquesta neuromodulació de totes les estructures del sistema límbic emocional fa que amb el temps es pugui anar regulant la situació patològica del pacient.
L'Hospital de Sant Pau va ser el primer del món, l'any 2014, de tractar l'esquizofrènia ultraresistent d'aquesta manera. Va ser també dins d'un assaig clínic i, en aquell moment, es van operar vuit pacients. La millora va ser del 57%, sobretot en símptomes com les al·lucinacions auditives, és a dir, les veus.
Ara estan fent un segon assaig en què introdueixen alguns canvis que, confien, augmentaran els nivells d'èxit. L'elèctrode arriba no a una diana en el cervell --com en el primer-- sinó a dues. Després, s'estimula l'una o l'altra o bé totes dues alhora.
Rodrigo Rodríguez assegura que és una operació poc agressiva:
La probabilitat de complicacions és minúscula, realment, però és una cirurgia de molt alta precisió i que requereix uns recursos tecnològics elevadíssims.
També es necessiten professionals altament experimentats. El marge d'error que tenen és de com a màxim un mil·límetre i mig.
Després de l'operació, als pacients se'ls fa un seguiment molt estret. Cal esperar almenys mig any per comprovar si els símptomes de l'esquizofrènia remeten. El procés és lent. Però quan hi ha millora, comporta un canvi tan important per als pacients que necessiten suport per acostumar-se a viure d'una altra manera.
"No sentir les veus que els amenacen, que els insulten", relata Alexandra Roldán Bejarano, psiquiatra de l'Hospital de Sant Pau, "sortir al carrer i no sentir-se amenaçats per l'entorn, és un xoc molt important que moltes vegades necessita un acompanyament terapèutic".
L'objectiu, en definitiva, és tenir una vida tan normalitzada com sigui possible. Iluminada Corripio, psiquiatra investigadora de l'Institut de Recerca de Sant Pau, ho descriu així:
Poder tenir llibertat de ment i de pensament, cosa que els símptomes persistents de l'esquizofrènia no permeten, i ser capaços d'estructurar un projecte de vida.
I Fèlix Casanovas ho resumeix ben clar: "Semblarà irònic, però el que vull és treballar i estudiar".
