L'estratègia d'Israel d'inundar els túnels de Gaza posa en perill, també, la vida d'ostatges

Israel ja hauria començat a inundar amb aigua de mar els túnels que la milícia palestina de Hamas té a la Franja de Gaza. Ho assegura la capçalera nord-americana Wall Street Journal, que també afegeix que les inundacions es trobarien en una fase inicial i encara s'estaria considerant si és una estratègia vàlida.

A principis de desembre, el mateix diari va avançar que Israel estava considerant inundar els túnels i que per això ja havia instal·lat cinc bombes d'aigua a prop del camp de refugiats d'Al-Shati, a tocar de la ciutat de Gaza, que servirien per portar l'aigua del mar fins als túnels. 

Però l'estratègia ja ha rebut crítiques pel cost que podria suposar de vides humanes, ostatges inclosos, i pels danys que suposaria a l'aqüífer d'aigua que aporta aigua a la població de Gaza i que ja està molt debilitat.

El president nord-americà, Joe Biden, ha alertat sobre l'impacte que podria tenir per a la vida dels ostatges, tot i que es desconeix si encara hi ha ostatges israelians als túnels. 

L'ONU, per la seva banda, ha alertat sobre els danys irreparables que aquestes inundacions podrien provocar a les infraestructures d'aigua i clavegueram. 

"No sabem si això està confirmat o si està passant", ha dit la coordinadora humanitària de les Nacions Unides als territoris palestins, Lynn Hastings, referint-se a les inundacions dels túnels de Hamas, però ha assegurat que podria causar danys molt greus a l'aqüífer que alimenta d'aigua la Franja de Gaza i afegir un problema més a l'accés de la població a l'aigua potable.

Segons Hastings, també podria posar en perill l'ecosistema i, a més, podria debilitar els fonaments dels edificis i les carreteres i causar-ne l'ensorrament. 

No és la primera vegada que s'utilitza l'estratègia de la inundació de túnels a Gaza. L'any 2013, Egipte ja va inundar desenes de túnels a la frontera entre Gaza i Egipte que s'utilitzaven per al contraban de tota mena de productes i que també era un negoci que sostenia moltes famílies. 

Des de l'inici de l'ofensiva, l'exèrcit israelià ha defensat que Hamas havia construït una gran xarxa de túnels des d'on atacava Israel i hi guardava un gran arsenal, però el cert és que es desconeix exactament quina és l'envergadura d'aquesta xarxa que entre les tropes israelianes s'anomena "el metro de Gaza".

Durant la primera part de la invasió terrestre, Israel va justificar el setge i desallotjament del principal hospital de Gaza, l'hospital Al-Shifa, al·legant que a sota mateix hi havia el control central de la milícia. 
 

Plou sobre mullat

Mentre Gaza avança en el tercer mes de guerra, l'hivern tampoc cessa. La pluja que ha caigut durant la nit i el fort vent han agreujat la crisi humanitària. Les persones desplaçades que ara viuen en tendes han passat una mala nit protegint-se de la pluja que ha mullat les seves pertinences i fins i tot inundat algunes tendes.

Moltes de les persones refugiades, ara a Rafah, van haver de fugir a peu, ja que l'exèrcit israelià no els permetia utilitzar vehicles, i per això ara es troben que no tenen tot el que necessiten per protegir-se de la pluja ni tampoc per abrigar-se.

La major part dels desplaçats són ara a Rafah, la ciutat situada més al sud de la Franja de Gaza, a la frontera amb Egipte. L'avançament de les tropes israelianes, els bombardejos aeris i també els combats a Khan Yunis, ha fet que a hores d'ara el lloc més segur sigui Rafah, tot i que també ha estat atacat en múltiples ocasions. 

A hores d'ara, el 90% de la població de la Franja, 1,9 milions de persones, ja són desplaçades. Moltes d'elles s'han hagut de moure diverses vegades per trobar refugi.

Per molts, la por és que siguin expulsats de Gaza i acabin sent refugiats a Egipte, al Sinaí. Per ara, Israel nega que això estigui en els seus plans, però la situació humanitària podria provocar un desplaçament incontrolat de la població.

El ministeri de Salut de la Franja de Gaza ha actualitzat la xifra de morts, que és ara de 16.608 persones, al voltant del 70% són infants i dones. 

En el bàndol israelià, després de més de dos mesos de guerra ha arribat possiblement l'incident més letal per a l'exèrcit israelià. Nou soldats han mort en una emboscada a Shujaiya, a Ciutat de Gaza. 

Crides a l'alto el foc 

Mentrestant, les crides per l'alto el foc creixen. Aquest dimarts a la nit, l'Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar una resolució per un alto el foc a la Franja de Gaza, amb 153 vots a favor, 23 vots més que en la votació per l'alto el foc el mes d'octubre.

Malgrat que no és una decisió vinculant, pot servir de baròmetre internacional. No només els vots a favor van augmentar, sinó que també hi va haver menys abstencions. En canvi, només s'hi va sumar un vot en contra de l'alto el foc, el de l'Argentina, que encapçala ara l'ultradretà Javier Milei. 

Sobre la resolució aprovada, també s'hi ha referit l'alt representant de la Unió Europea d'Afers Exteriors i Política de Seguretat, Josep Borrell, que ha demanat la seva aplicació:

La Lliga Àrab i l'Organització per a la Cooperació Islàmica (OCI) creuen que aquesta votació reflecteix "l'evident aïllament d'Israel" i, en un comunicat, demanen als Estats Units que adopti una "postura ètica" i pressioni políticament Israel per "aturar la massacre a Gaza que alimenta l'extremisme a la regió" de l'Orient Mitjà.

També aquest dimarts, es va fer evident la distància creixent entre els Estats Units i Israel. Biden va alertar que Israel estava perdent suport internacional pels bombardejos "indiscriminats" i que hauria de canviar el seu govern de coalició amb l'extrema dreta.

Però Israel ja ha respost que no s'aturarà. El ministre d'Exteriors israelià, Eli Cohen, ja ha dit aquest dimecres que la guerra continuarà "amb o sense el suport internacional".