L'estremidora història d'una supervivent del genocidi armeni, que va triomfar a Hollywood
"L'alba de l'Aurora" segueix la història increïble d'Arshaluys (Aurora) Mardiganian i la seva família, armenis perseguits durant el genocidi. L'Aurora, coneguda com la Juana d'Arc d'Armènia, després de sobreviure de manera miraculosa a la massacre del genocidi armeni i viure les situacions més inimaginables, va aconseguir arribar als Estats Units i fer una pel·lícula sobre el seu poble: "Auction of Souls" ("Subhasta d'ànimes"). D'aquesta manera, l'Aurora es va relacionar amb les estrelles del Hollywood mut, al mateix temps que denunciava l'infern que es vivia al seu país.
El documental combina fragments d'animació, inspirats en l'Art Noveau i que recreen les peripècies d'Aurora Mardiganian, amb imatges d'arxiu de l'Aurora real, que en diferents entrevistes explica amb impotència i indignació la impunitat de Turquia després de perpetrar el genocidi armeni. A més, també s'hi inclouen 18 minuts d'imatges supervivents i restaurades digitalment de la pel·lícula "Auction of Souls", produïda el 1919 i, que protagonitzada per l'Aurora, reviu la seva història de supervivència.
De sobreviure al genocidi armeni, a l'estrellat de Hollywood
L'Aurora era una adolescent quan va perdre la seva família pel primer genocidi del segle XX, un malson al qual ella mateixa amb prou feines va sobreviure. Però quan se li va demanar que no només recordés, sinó que visqués aquesta experiència una altra vegada, va dir "sí".
L'any 1915, mentre avançava la Primera Guerra Mundial, l'Imperi Otomà va seleccionar tota la seva població armènia per a la destrucció. Amb només 14 anys, l'Aurora va ser obligada a una marxa de la mort cap al desert de Síria i va perdre tota la seva família abans de ser segrestada i venuda com a esclava sexual.
Però a través de múltiples girs miraculosos del destí, l'Aurora va poder utilitzar el seu enginy i el seu coratge per escapar dels seus captors i trobar el seu camí cap a les costes dels Estats Units. Jove, bonica, i amb una història extraordinària per explicar, els diaris van trobar ràpidament l'Aurora i, al cap d'un any, la seva història de supervivència es podia trobar a tots els quioscs de costa a costa.
Hollywood no va trigar gaire a adonar-se'n. Sense tenir en compte el peatge que suposaria per a l'adolescent traumatitzada, van convèncer l'Aurora que portant la seva història a la gran pantalla podria ajudar altres supervivents del genocidi.
I així l'Aurora va reviure el seu dolor insuportable per salvar el seu poble i es va convertir en una estrella de l'època del cinema mut amb la pel·lícula "Auction of Souls" ("Subhasta d'ànimes"), un èxit flamant, que va batre rècords de taquilla i va servir per donar vida a una campanya de recaptació de fons.
Després de l'estrena de la pel·lícula, una de cada tres famílies dels Estats Units va contribuir a la campanya per ajudar les víctimes del genocidi. Amb l'ajuda de la pel·lícula, la campanya del grup d'ajuda Near East Relief va recaptar 116 milions de dòlars i va salvar la vida de més de 132.000 supervivents orfes. El nombre dels seus descendents és de milions.
Tot i l'èxit de la pel·lícula i de la campanya informativa i de recaptació de fons, a finals de la dècada de 1920, l'enfortiment de les relacions entre els Estats Units i Turquia va fer que qualsevol menció al genocidi armeni s'esvaís.
Pel que fa a la producció de Hollywood "Auction of Souls", es creia que s'havien perdut totes les còpies de la pel·lícula, però l'any 1994, uns mesos després de la mort de l'Aurora, es van redescobrir fragments de la pel·lícula, que apareixen al documental.
Fitxa tècnica:
Direcció: Inna Sahakyan
Guió: Peter Liakhov, Kerstin Meyer-Beetz, Inna Sahakyan
Producció: Vardan Hovhannisyan, Christian Beetz, Justė Michailinaitė, Kęstutis Drazdauskas, Eric Esrailian
Direcció d'il·lustració: Gediminas Skyrius
Edició: Ruben Ghazaryan
Direcció d'art: Tigran Arakelyan
Música: Christine Aufderhaar
"L'alba de l'Aurora" ("Aurora's Sunrise"- "Arshaluysi lusabats'y") és una producció de Bars Media, Artbox Laisvalaikio Klubas i Gebrueder Beetz Filmproduktion, en coproducció amb ZDF i amb la col·laboració d'ARTE.
