L'euríbor frega l'1%, la xifra més alta dels últims 10 anys, i encarirà les hipoteques

Amb l'IPC pels núvols, els consumidors ho tenen més costa amunt per omplir la cistella de la compra. Ara, també sortirà més car pagar la hipoteca, si més no pels que tenen un préstec variable. L'euríbor del mes de juliol ha tancat gairebé en l'1%, el nivell més alt en deu anys.

En concret, l'euríbor a 12 mesos ha tancat el juliol amb una mitjana mensual del 0,992%, per sobre del 0,852% registrat al juny, de manera que continua la tendència de pujades que va iniciar a principis del 2022.

Això vol dir que una hipoteca mitjana, a 30 anys i de 150.000 euros, pot encarir-se uns cent euros mensuals.

La pujada de l'euríbor és de gairebé 1,5 punts respecte a fa un any, quan es va situar en una mitjana de -0,491%.


Pot pujar fins a l'1,5%, com a mínim

La previsió és que aquest índex vagi gradualment cap amunt, a mesura que el Banc Central Europeu (BCE) apugi els tipus d'interès. 

L'Associació d'Usuaris Financers (Asufin) calcula que l'indicador tancarà l'any a l'1,5% i les pujades es notaran especialment a partir de l'agost, quan es renovin les hipoteques amb el tancament del juliol.

Asufin ha aconsellat als clients d'hipoteques variables que arrosseguen diferencials molt alts de la bombolla financera, del 2% i fins al 3% que renegociïn amb la seva entitat o amb altres.

La previsió d'Asufin es podria quedar curta, si fem cas a d'altres experts. Segons el Departament d'Anàlisi de Bankinter, el valor d'aquest índex serà de l'1,90% al desembre i del 2,20% el 2023.

Coincidint amb una gran inflació

L'alça de l'euríbor coincideix també amb les xifres que tornen a certificar que els preus no paren de pujar. 

La inflació ha pujat encara més aquest juliol, fins arribar al 10,8%. Hi contribueix l'energia, que últimament sempre puja, però, segons l'Institut Nacional d'Estadística, també van amunt els preus de productes com els aliments i les begudes no alcohòliques. 

Cal mirar molt enrere per trobar una xifra més alta que aquest 10,8%. Ens hem de remuntar fins fa 38 anys, el setembre del 1984. Llavors, l'IPC superava l'onze per cent per la crisi del petroli i després va anar baixant a poc a poc. Ara, l'agenda ve marcada per la sortida de la pandèmia i la guerra d'Ucraïna. I té un efecte directe a peu de carrer.