L'Eurocambra aprova l'adhesió de la UE al Conveni d'Istanbul contra la violència masclista
El Parlament Europeu ha aprovat aquest dimecres que la Unió Europea s'adhereixi en bloc al Conveni d'Istanbul, el primer instrument internacional legalment vinculant per prevenir i combatre la violència contra les dones.
Sis dels 27 estats membres encara no han ratificat aquest conveni firmat el 2014. Ho han fet tots menys alguns països de l'est: Bulgària, la República Txeca, Hongria, Letònia, Lituània i Eslovàquia. A banda, Polònia estudia desmarcar-se d'alguns capítols del conveni.
La votació a l'Eurocambra ha tirat endavant per amplíssima majoria (472 vots a favor, 62 en contra i 73 abstencions) i s'erigeix en una potent mesura de pressió per obligar-los a remar de manera coordinada amb la resta de la Unió Europea.
La decisió del Parlament encara no és definitiva, caldrà que la ratifiqui el Consell Europeu, on hi ha representats els 27 estats membres de la UE. Aquesta vegada, però, no caldrà la unanimitat en la votació, sinó una majoria qualificada, de manera que un hipotètic vot en contra dels sis díscols no hauria de suposar cap contratemps perquè la Unió en conjunt s'adhereixi al Conveni d'Istanbul.
Un acord transcendent
La batalla per aquesta adhesió ha estat capitanejada, sobretot, pels dos ponents de la resolució, que són l'eurodiputada sueca del Partit Popular Europeu, Arba Kokalari, i Lukasz Kohut, un socialista polonès. Tots dos han destacat que la votació d'aquest dimecres ha estat un pas transcendent.
Kokalari ha assegurat que la votació és històrica:
Després de 10 anys, el Parlament Europeu té molt en compte la seguretat i la llibertat de les dones. El d'avui és un vot per tots aquells milions de dones que pateixen violència, que viuen insegures i amb por. Europa estableix tolerància zero amb la violència contra les dones.
Per la seva banda, Kohut ha qualificat el dia d'avui com a "fantàstic per a la UE i per a aquells que lluiten per una comunitat amb més integració. També ho és per a totes les dones afectades". I ha afegit:
L'aprovació d'avui és una qüestió de sensibilitat humana. No tingueu por: és per a les vostres filles i mares. Fem de la UE un lloc millor on viure.
Una violència que afecta un terç de les dones
Segons un estudi de referència de l'Agència Europa de Drets Fonamentals publicat el 2014, es calcula que una de cada tres dones europees de més de 15 anys han patit alguna forma de violència psicològica i/o sexual. A més, una de cada 20 dones ha estat víctima d'una violació.
Al conjunt del planeta, en números absoluts, la xifra és devastadora: 150 milions de dones són violades o sotmeses a abusos sexuals cada any i, sovint, l'agressor és algú del seu entorn més immediat.
I una altra dada definitiva que demostra que la violència contra les dones és una autèntica xacra, una pandèmia, un problema d'abast mundial: cada dia moren 137 dones a tot el món a mans de la seva parella o d'un familiar.
Aquest conjunt d'estadístiques justifiquen que, al seu dia, es firmés el Conveni d'Istanbul. Però n'hi ha més, de crematístiques, que evidencien que la violència contra les dones no només té efectes en la salut de les víctimes sinó també en els pressupostos públics.
Segons l'Institut Europeu d'Igualtat de Gènere, la Unió Europea destina 289.000 milions d'euros cada any en conceptes com l'atenció mèdica de les víctimes, les polítiques socials contra la violència masclista i els costos legals, a més de la pèrdua de productivitat laboral.
Polítiques coordinades al conjunt de la Unió Europea
El fet que la totalitat dels 27 estats membres que conformen la Unió Europa no hagi ratificat el Conveni d'Istanbul dificulta la unitat d'acció europea en la lluita contra la violència masclista.
Accedint-hi en bloc, com persegueix la votació del Parlament Europeu, es facilitarà una aproximació europea per combatre-la i permetrà, per exemple, que els incidents derivats de la violència de gènere es prenguin en consideració a l'hora de determinar la custòdia dels fills o els règims de visita.
A més, hauria d'ajudar a complementar altres accions, com la proposta d'una directiva europea per combatre la violència masclista i la violència en l'àmbit domèstic.
