L'evidència més antiga que els humans gestionaven boscos és a Banyoles
El Jaciment de la Draga és per sobre d'on hi ha el Club Natació Banyoles, a la vora oriental de l'estany, i es considera un dels assentaments d'agricultors i ramaders més antics de la península Ibèrica. A partir de les prospeccions, se sospita que tenia una extensió aproximada d'uns 8.000 metres quadrats. Ara, un grup d'investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona han identificat unes marques fetes intencionadament en arbres, entre cinc i deu anys abans que es comencés a construir el poblat neolític de Banyoles, fa 7.200 anys.
Un dels investigadors que han portat a terme la recerca, Oriol López-Bultó, explica com és aquesta troballa:
Els arbres,els van marcar amb aixes. La fusta va continuar creixent i entre 5 i 10 anys després van talar els arbres i els van convertir en pilars per construir el poblat.
Arbres marcats amb intenció
A més, López-Bultó remarca que, com que els habitants de la Draga eren agricultors, els investigadors ja tenien la sospita que marcaven i treballaven el bosc, però no n'havien aconseguit cap prova fins ara:
Es nota que els arbres marcats eren seleccionats perquèels troncs són de fusta de llorer, quan normalment el que trobem és fusta de roure. O sigui, per alguna raó, que encara no sabem, volien marcar aquells arbres en concret.
L'estany, clau en la descoberta
La troballa s'ha pogut fer gràcies a la preservació excepcional de la matèria orgànica, que converteix la Draga en un jaciment únic a la Península:
La fusta s'ha mantingut gràcies a l'ambient anaeròbic a prop de l'estany de Banyoles, per tant, no es degrada.
Marques com aquestes ja s'havien trobat abans al jaciment suís d'Hauterive-Champréveyres, però són, com a mínim, un miler d'anys posteriors a la trobada a la Draga.
L'estudi s'ha publicat a l'International Journal of Wood Culture després d'haver-lo presentat en un congrés dels Països Baixos.
