L'expresident d'Audi, primer condemnat penalment pels motors trucats del Dieselgate
Últim acte del primer judici penal a Alemanya pel "dieselgate". L'escenari, el tribunal regional de Munic, i el culpable més destacat, l'expresident d'Audi Rupert Stadler.
L'exdirigent, de 60 anys, ha estat condemnat aquest dimarts per frau i omissió a 21 mesos de presó suspesa -fet que li permetrà no trepitjar-la- després d'haver pactat amb la judicatura.
També haurà de pagar una multa d'1,1 milions d'euros segons consta en la resolució de la vista que jutja la manipulació d'emissions en vehicles amb motor de gasoil manufacturats pel grup Volskswagen.
Stadler era al capdavant d'Audi quan el fabricant automobilístic alemany va manipular 11 milions de motors de gasoil i, amb el reconeixement dels fets, es converteix en el primer dirigent del grup a qui s'imposen sancions per l'escàndol que va saltar a la palestra el 2015.
En aquell moment, l'Agència Mediambiental dels Estats Units (EPA) va acusar la multinacional amb seu a Wolfsburg d'haver muntat més de 10 milions de motors del tipus EA 189 amb un software que feia que semblessin menys contaminants.
Pacte amb la magistratura
Fins avui, Stadler, que va ser al capdavant d'Audi -filial de la matriu Volkswagen- entre 2007 i 2018, no s'havia declarat culpable, tot i que el judici del cas feia dos anys que estava en marxa a Munic.
Se l'acusava de tenir coneixement del muntatge del programari il·legal als vehicles i, malgrat tot, no haver intervingut per posar fi a la irregularitat i aturar les vendes.
Des de l'inici de les sessions judicials, el setembre 2020, negava els fets dels quals se l'acusava. Finalment, però, i a proposta del tribunal, el maig va acceptar la culpabilitat per beneficiar-se d'una pena menor que els deu anys de presó que es proposaven.
Stadler ha acceptat que, en vista dels indicis que s'havien manipulat els valors també en els models europeus, hauria d'haver estat més curós i haver intervingut abans.
A més, conjuntament amb Stadler, al banc dels acusats també hi havia l'antic director d'Audi i Porsche Wolfgang Hatz i la seva mà dreta a Audi, l'enginyer en cap Giovanni Pamio.
Valors contaminants manipulats
Des del gran grup automobilístic alemany haurien manipulat motors dièsel de gran cilindrada per a unes 400.000 unitats d'Audi, Volkswagen i Porsche des del 2008. Els automòbils passaven les proves d'emissions, però en carretera emetien més òxid de nitrogen del permès.
L'objectiu del fabricant era estalviar-se la instal·lació de dipòsits Adblue de més capacitat, i destinats a la depuració dels gasos de fuita, després que els tècnics de Volkswagen haguessin errat els càlculs.
En la sentència dictada aquest dimarts, es recull que un enginyer havia exigit al seu equip "solucions intel·ligents" per complir les expectatives que se'ls marcaven des de dalt.
Hatz i Pamio van reconèixer la manipulació dels motors dels vehicles perquè es respectessin els valors legals de gas d'escapament en els assajos mecànics, però no pas circulant per carretera, a l'aire lliure.
Aquest dimarts, tots dos també han estat condemnats. Hatz, a dos anys de presó i una multa de 400.000 euros, i Pamio, a 21 mesos de presó amb una multa de 50.000.
Malgrat tot, en l'al·legat final, la Fiscalia ha subratllat que no considera els acusats els principals culpables de l'escàndol del dièsel.
Fins i tot posa en dubte que hi pugui haver un culpable principal tenint en compte que molts membres de la factoria eren conscients que estaven cometent una il·legalitat en la normativa d'emissions.
