L'extrema dreta i com la veuen els catalans, en gràfics

L'auge dels partits d'extrema dreta és un dels principals titulars del darrer baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), publicat aquest dimecres, que para especial atenció en el fenomen polític i sociològic, més enllà de la projecció de vots a Vox i Aliança Catalana.

Un apartat de l'estudi qualifica els enquestats segons la seva "tolerància cap als partits d'extrema dreta", en genèric i sense concretar sigles. Un 28% la té nul·la; un 48%, baixa, i un 23%, alta. Unes dades que, segons el director del CEO, Joan Rodríguez Teruel, poden indicar quin seria, ara per ara, el sostre electoral d'aquestes formacions.

A continuació, presentem una sèrie de gràfics elaborats amb les dades d'aquest baròmetre, amb claus que permeten entendre millor l'auge d'aquests partits.

La nota mitjana que els enquestats atorguen al govern de la Generalitat és un 4,9, un suspès pels pèls, però val a dir que és la nota més alta des que es va començar la sèrie, el 2013.

Quan en comptes de posar una nota del 0 al 10 es demana als enquestats que triïn entre només dues opcions (aprovar o desaprovar), el 66% es mostren favorables a la gestió del govern català. De fet, el grau d'aprovació del govern supera el 50% entre els votants de tots els partits, amb dues excepcions: els d'Aliança Catalana (39%) i Vox (38%).

Pel que fa al govern espanyol, la tendència és similar, però amb uns índexs d'aprovació més modestos. El 50% d'enquestats l'aproven, mentre que un 48% el desaproven. Els dos partits a la cua pel que fa al grau d'aprovació tornen a ser Vox (12%) i Aliança Catalana (21%).

La immigració, la principal preocupació dels votants d'extrema dreta

L'accés a l'habitatge es manté com a principal problema de Catalunya, amb un 21% dels enquestats que el situen com a primera opció. El segueix la insatisfacció amb la política, amb un 14%, una habitual del podi. La tercera posició, en canvi, l'ocupa una preocupació relativament nova, que en dos anys ha escalat des de la desena posició: la immigració.

Però, a diferència de l'habitatge i la insatisfacció amb la política —que preocupen a bona part dels enquestats, independentment de la seva filiació política—, només els votants d'extrema dreta situen majoritàriament la immigració com a principal problema de Catalunya. Ho és per al 34% dels votants de Vox i per al 27% dels d'Aliança Catalana.

Pel que fa als altres partits, la immigració no entra en el podi de les principals preocupacions de cap. Només ho veuen com el pitjor problema de Catalunya una fracció dels votants del PP (13%), Junts (9%), ERC (7%) i el PSC (7%).

És per això que Rodríguez considera la immigració una qüestió "polaritzadora": preocupa molt a uns, concretament als votants de Vox i Aliança Catalana, mentre que preocupa poc o gens als votants de la resta de partits.

Com veu la ciutadania l'auge de l'extrema dreta?

El darrer baròmetre inclou un apartat que recull el posicionament davant l'evolució dels partits d'extrema dreta. Els enquestats han de respondre quant d'acord estan (molt, bastant, poc o gens) amb una sèrie d'afirmacions.

La que més consens favorable ha generat és si els partits d'extrema dreta "amenacen els consensos bàsics de la nostra societat en valors, igualtat i drets socials". El 66% hi estan d'acord. Una majoria similar (64%) creu que "cal que la resta de partits adoptin una posició ferma per evitar que el seu suport continuï creixent". Són molts menys els que només votarien "partits que s'oposin frontalment a l'extrema dreta" (51%).

La pregunta que més rebuig ha generat planteja als enquestats la possibilitat de canviar el vot per desafecció amb altres partits polítics i donar suport a l'extrema dreta. Un 72% hi estan poc o gens d'acord.

La pregunta que genera més divisió és si "els mitjans de comunicació i la resta de polítics els presenten de forma distorsionada". Un 46% la rebutgen, mentre que un 43% hi estan d'acord.

Possible sorpasso de Vox al PP pel cas Cerdán

Aliança Catalana multiplicaria els seus escons en unes noves eleccions al Parlament, mentre que Vox capitalitzaria la crisi del cas Cerdán i podria igualar el Partit Popular pel que fa al nombre de diputats al Parlament i al Congrés.

Vox podria superar el PP en percentatge de vots en les eleccions del Parlament, si es complissin les millors previsions per a Vox (8-11) i les pitjors per al PP (10-11). Pel que fa als escons, el millor pronòstic de Vox iguala el pitjor del PP: 14. Al Congrés dels Diputats, el panorama és similar: el percentatge de vots de Vox creixeria del 7,8 que van obtenir en els comicis del 2023 al 10-11%, segons l'estimació del CEO. Un cop més, el millor escenari de Vox iguala el pitjor pronòstic del Partit Popular, que passaria del 13,4% dels vots de fa dos anys a l'11-13%.

Rodríguez explica el creixement de Vox per la situació política espanyola. Assegura que és el partit que més capitalitzaria el cas Koldo, mentre que el PP no aconseguiria treure rèdit electoral de la crisi del PSOE.

Com que el treball de camp del baròmetre es va fer entre el 30 de maig i el 28 de juny, el creixement de Vox es va poder observar clarament després de l'11 de juny, quan els àudios de l'UCO van vincular el ja exsecretari d'Organització del PSOE amb el suposat cobrament de comissions per adjudicacions a dit d'obra pública.