L'FMI rebaixa les previsions de creixement econòmic mundial i alerta del risc de recessió

El Fons Monetari Internacional alerta que després de la pandèmia i la guerra a Ucraïna, la propera amenaça és una crisi financera global. L'organisme rebaixa el creixement mundial per a aquest any al 3,2%, i a un 2,7% per a l'any vinent.

Respecte a les últimes previsions de l'abril, les perspectives econòmiques s'han deteriorat per diversos factors: els elevats preus de l'energia i els aliments, i l'enduriment de les condicions financeres.

La zona euro es veu greument afectada per la reducció del subministrament de gas de Rússia; la Xina pateix les interrupcions per la covid i una profunda crisi del sector immobiliari, i la inflació i la pujada de tipus d'interès afecta molt l'economia dels Estats Units. Tot això ha intensificat la desacceleració de l'economia global en un context d'incertesa.  

Per a Espanya, l'FMI pronostica un creixement del 4,3% el 2022 i de l'1,2% l'any 2023, una xifra que està molt per sota de les previsions del govern espanyol, que preveu per a l'any que ve un creixement del 2,1%.

Amb tot, l'economia espanyola és la que més creixerà aquest any de la zona euro, al davant d'Itàlia (3,2%), França (2,5%) o Alemanya (1,5%). Al conjunt de la zona euro, l'FMI preveu un creixement per a aquest any del 3,1% i del 0,5% el 2023.

Pel que fa als països emergents, afronten diversos riscos, com els elevats costos d'endeutament extern, una inflació desbocada i uns mercats de matèries primeres molt volàtils. Això incrementa la incertesa de les perspectives econòmiques.

Amb tot, segons les previsions de l'FMI, l'Índia creixerà aquest any un 6,8% i el 2023 un 6,1%, i el Brasil, un 2,8% aquest any i un 1% l'any que ve. Per contra, la guerra a Ucraïna penalitza el PIB de Rússia, que, segons l'FMI, caurà un 3,4% aquest any i un 2,3% l'any 2023.

Per als Estats Units també es rebaixen les perspectives econòmiques; per a aquest any preveu un creixement de l'1,6%, i de l'1% el 2023.

Com a receptes per fer front a la crisi, el Fons Monetari Internacional apunta a una política monetària dura i una política fiscal responsable, en què els esforços se centrin en els més vulnerables, i que passen per no rebaixar impostos.