L'hexafracàs
Periodista i analista en les transmissions dels partits del Barça a Catalunya Ràdio.
2 min
1, 2, 3, 4, 5 i 6. Aquests són els anys que fa que el Madrid no passa dels vuitens de final de la Champions, que Casillas, Raúl i Guti no trepitgen ni tan sols els quarts europeus i que els aficionats blancs veuen amb nostàlgia els vuit millors equips d'Europa per televisió. Aquest any tampoc! El Madrid no podrà tornar a guanyar la Copa d'Europa, però ni tan sols podrà competir per aconseguir-la, la mínima exigència que se li pot fer a un club que presumeix de ser dels millors del món.
Tot i això, aquesta condició no es pressuposa, es demostra amb el dia a dia, i ja fa anys que el Madrid ha desaparegut de l'elit continental. Aquesta sí que és una evidència. Encara que mantinguin que la Copa d'Europa és la seva competició, els resultats diuen amb majúscules que només ho era. Si repassem els últims quatre anys, el Barça, el Chelsea i el Manchester United han estat en tres semifinals; i l'Arsenal, el Liverpool i el Milan, en dues. El Madrid no es pot comparar amb ells, ni pot viure de les nou copes d'Europa del passat. I si ho fa, continuarà equivocant-se.
La Juventus, l'Arsenal, el Bayern, la Roma, el Liverpool i l'Olympique de Lió estan entrant en la història com els causants directes de la mutació de l'ADN blanc. El nou Madrid és domèstic i ha perdut grandesa internacional, el nou Madrid era guanyador i cada cop és més perdedor, el nou Madrid ha cregut que Florentino Pérez els portaria en safata l'èxit sense entendre que aquest no es compra.
Mentre el club blanc paeix una derrota que no havia contemplat ni en el malson més cruel, Guti acusa l'equip de viure d'individualismes, la dona de Kaká utilitza el Twitter per criticar l'entrenador pel canvi del seu marit, Cristiano Ronaldo es deprimeix perquè se li escapa una altra Pilota d'Or i la premsa de Madrid sentencia Pellegrini. Tot això en poques hores, quan encara queden dos mesos amb un únic objectiu esportiu. Tot això, pocs dies després d'una injecció d'adrenalina en forma de remuntada contra el Sevilla que entenien com la pista definitiva d'una resurrecció.
Ara veurem si el Madrid ha entès que els projectes futbolístics s'han de parir des dels criteris esportius, que han de madurar per tenir un alt rendiment, que han de marcar un rumb inalterable als cops en forma de derrotes, que no es pot fitxar pensant com queda un jugador en un aparador mediàtic. Si resisteix, començarà a créixer. Si no, continuarà sense formar part del selecte grup que competeix per la Lliga de Campions. Per cert, diumenge es retroba amb la Lliga viatjant a Valladolid. Saben quants anys fa que no guanyen en aquest camp? Els mateixos que ja fa que no passen els vuitens de la Champions. Casualitats de la vida.
Tot i això, aquesta condició no es pressuposa, es demostra amb el dia a dia, i ja fa anys que el Madrid ha desaparegut de l'elit continental. Aquesta sí que és una evidència. Encara que mantinguin que la Copa d'Europa és la seva competició, els resultats diuen amb majúscules que només ho era. Si repassem els últims quatre anys, el Barça, el Chelsea i el Manchester United han estat en tres semifinals; i l'Arsenal, el Liverpool i el Milan, en dues. El Madrid no es pot comparar amb ells, ni pot viure de les nou copes d'Europa del passat. I si ho fa, continuarà equivocant-se.
La Juventus, l'Arsenal, el Bayern, la Roma, el Liverpool i l'Olympique de Lió estan entrant en la història com els causants directes de la mutació de l'ADN blanc. El nou Madrid és domèstic i ha perdut grandesa internacional, el nou Madrid era guanyador i cada cop és més perdedor, el nou Madrid ha cregut que Florentino Pérez els portaria en safata l'èxit sense entendre que aquest no es compra.
Mentre el club blanc paeix una derrota que no havia contemplat ni en el malson més cruel, Guti acusa l'equip de viure d'individualismes, la dona de Kaká utilitza el Twitter per criticar l'entrenador pel canvi del seu marit, Cristiano Ronaldo es deprimeix perquè se li escapa una altra Pilota d'Or i la premsa de Madrid sentencia Pellegrini. Tot això en poques hores, quan encara queden dos mesos amb un únic objectiu esportiu. Tot això, pocs dies després d'una injecció d'adrenalina en forma de remuntada contra el Sevilla que entenien com la pista definitiva d'una resurrecció.
Ara veurem si el Madrid ha entès que els projectes futbolístics s'han de parir des dels criteris esportius, que han de madurar per tenir un alt rendiment, que han de marcar un rumb inalterable als cops en forma de derrotes, que no es pot fitxar pensant com queda un jugador en un aparador mediàtic. Si resisteix, començarà a créixer. Si no, continuarà sense formar part del selecte grup que competeix per la Lliga de Campions. Per cert, diumenge es retroba amb la Lliga viatjant a Valladolid. Saben quants anys fa que no guanyen en aquest camp? Els mateixos que ja fa que no passen els vuitens de la Champions. Casualitats de la vida.
