L'impacte de PortAventura a la Costa Daurada, un gegant que va capgirar el model turístic

PortAventura fa 30 anys, convertit en l'atracció turística amb més visitants de Catalunya, davant de la Sagrada Família, el monestir de Montserrat o el Museu del Barça. Inaugurat el 1995, ja és el segon destí més important d'Europa en parcs temàtics. 

"El repte era gran --reconeix al programa "30 minuts" Jordi Pujol, president de la Generalitat del 1980 al 2003--. Perquè el repte consistia a veure si aquest territori nostre del sud de Catalunya es convertia en una primera divisió del turisme europeu".

El parc va tenir un naixement complicat, però avui, tres dècades més tard, ningú nega l'impacte econòmic i social de PortAventura al Camp de Tarragona.

El turisme genera el 26% per cent del producte interior brut (PIB) de la província de Tarragona, a través d'hotels, càmpings, restaurants i altres negocis del sector. Un xifra molt alta, si la comparem per exemple amb la ciutat de Barcelona on el turisme representa el 14% del PIB.

Als municipis de costa de les comarques de Tarragona, la indústria turística ja és pràcticament l'activitat principal. És el cas de Salou, on hi ha PortAventura, que, amb 31.000 habitants, rep dos milions de turistes anuals.

"Salou i PortAventura, en nombre de visitants, superen amb escreix la població de Barcelona i també de Catalunya."

"Estem parlant de vuit milions de visitants", diu l'alcalde de Salou, Pere Granados. Port Aventura en rep sis milions i Salou més de dos milions.

La indústria turística ha aprofitat l'efecte PortAventura per intentar allargar la temporada i anar més enllà del típic turisme de sol i platja.

"Potenciar el turisme fora del que són els mesos d'estiu és la nostra obsessió", explica Albert Canadell, director general del grup hoteler Blaumar, que aquest any ha obert al febrer i tancarà al novembre.

 

La gènesi d'un gegant de l'entreteniment

La idea de fer un parc temàtic va sorgir als anys 80, quan Disney buscava ubicació a Europa i tempteja diversos llocs a Espanya. Al final va triar París, però la Generalitat no va renunciar a la idea i va buscar nous inversors. 

Els entrebancs van ser continus, des de la segregació en dos municipis de Vila-seca i Salou, l'any 1989, a la successió d'inversors que entraven i sortien del projecte, des de la nord-americana Hauser Bush, al financer De la Rosa, Universal Studios o La Caixa, i els últims anys, Inverindustrial i KKR.

Tampoc va ser fàcil aconseguir els terrenys on es volia fer el parc. Es va fer una llei especial de parcs temàtics per facilitar-ne l'expropiació, amb el rebuig d'una part dels afectats.

Un entorn encara per desenvolupar

Des dels inicis, PortAventura forma part d'un projecte molt més gran, el centre recreatiu turístic de Salou i Vila-seca, encara sense acabar de desenvolupar. 

El parc temàtic només ocupa una quarta part del terreny, a la resta hi ha camps de golf, s'hi estan construint habitatges de luxe i té un espai reservat per a un segon complex d'oci on hi ha prevista la ubicació de Hard Rock.

Ecologistes i el grup d'oposició al projecte van aconseguir aturar el segon complex d'oci després que els tribunals reconeguessin que no es respectava la distància de seguretat amb la indústria química de Vila-seca.

Ara tenen nous recursos interposats al Hard Rock, que de moment no té aprovat l'impacte ambiental ni el pla urbanístic.

"No només és una oposició frontal a nous projectes, com pot ser el Hard Rock o com pot ser qualsevol projecte de les mateixes característiques que vingui a aportar cada vegada més milions de turistes --argumenta Eloi Redón, d'Aturem Hard Rock--, sinó que el que volem és regular i començar a decréixer turísticament en aquestes zones tan tensionades."

Quin ha de ser el futur del projecte turístic?

El sector turístic reivindica la importància de completar tot el projecte, després de tants anys d'espera, per convertir aquesta zona de Vila-seca i Salou en una destinació turística mundial. Mentre hi ha experts que alerten del perill d'avançar cap a un monocultiu turístic. 

"Hard Rock ens posicionaria no només a escala europea, sinó que ens permetria competir a escala mundial, amb destins com pugui ser Dubai o altres a tot el món", assegura Fernando Aldecoa, director general de PortAventura World.

"Jo crec que aquesta ha de ser l'ambició de tot el projecte." 

"PortAventura va permetre esprémer una mica més aquest model, però ara arriba un punt en què no es pot esprémer més", diu Josep Maria Arauzo Carod, catedràtic d'Economia de la Universitat Rovira i Virgili. "Hem de decidir què volem ser. Volem ser la zona de lleure del sud d'Europa o volem ser la zona del sud d'Europa on es crea coneixement?"