L'impacte del sucre en les emocions dels infants, al pòdcast "Sans i estalvis"

Segur que alguna vegada has notat que els teus fills, nebots o criatures del voltant semblen desbordar-se d'energia després de menjar determinats aliments. Una escena típica? Les festes d'aniversari: taules plenes de pastissos, refrescos, llaminadures i altres dolços que, en termes de nutrició, són el malson de qualsevol nutricionista. 

Aquesta anècdota té un rerefons que va més enllà: el que mengen els infants (i també els adults) no només té efectes sobre el cos, sinó també sobre les emocions i el comportament. Però això fins a quin punt és significatiu? 

Al pòdcast "Sans i estalvis", amb Adam Martín, hem traslladat la pregunta a la psicòloga María Luisa Ferrerós, autora —juntament amb la doctora Victoria Revilla— del llibre "Dime qué come y te diré cómo se porta". 

"Tot el que mengem en la infància és com les rajoles que construeixen el cervell."

Dolços i hiperactivitat: mites i realitats 

Segons Ferrerós, el consum excessiu de sucre pot provocar alteracions en l'estat d'ànim i episodis de nerviosisme o irritabilitat. Tot i que no hi ha una relació directa i universal entre menjar sucre i "portar-se malament", sí que hi ha evidències que les pujades i baixades de glucosa afecten la capacitat de concentració i l'estabilitat emocional:

"Els sucres i els ultraprocessats alteren la connexió entre l'intestí i el cervell i acaben intoxicant els neurotransmissors." 

Per això, explica la psicòloga, és important entendre que el sucre no només "dona energia": també pot crear una muntanya russa d'estats d'ànim que els infants, encara sense les eines emocionals per gestionar-los, viuen de manera més intensa: 

"Darrere d'una rebequeria sempre hi ha una gran ingesta de sucre prèvia."

El paper de la microbiota 

Un altre punt clau és la microbiota intestinal. Cada vegada hi ha més estudis que relacionen l'equilibri dels bacteris intestinals amb el comportament, l'atenció i fins i tot la predisposició a tenir ansietat o depressió. Una alimentació rica en fibra, fruita, verdura i aliments poc processats ajuda a mantenir aquest equilibri i, de retruc, afavoreix un millor estat emocional en els infants. 

"En la microbiota es fabriquen hormones com la serotonina o l'oxitocina, i si mantenim un bon equilibri intestinal millorem la salut emocional."

Com crear bons hàbits 

Ferrerós insisteix que el més important és prevenir: evitar que els infants associïn celebracions, recompenses o moments d'oci únicament amb sucre. Algunes estratègies senzilles són: 

• Oferir alternatives saludables a les festes (broquetes de fruita o pastissos casolans amb menys sucre). 

• Evitar els aliments ultraprocessats en el dia a dia. 

• Donar exemple: si els adults mostren bons hàbits alimentaris, els infants els imiten. 

El que mengen les criatures influeix en la seva energia, concentració i estat d'ànim. Sense dramatitzar ni caure en prohibicions extremes, la clau està en l'equilibri i els hàbits sostinguts. Tal com diu Ferrerós, una bona alimentació és també una eina per educar en calma i benestar: 

"Si ens assegurem que els nostres fills mengen bé, els ajudarem a tenir més salut emocional i millorarem la relació que hi tenim."