L'Índia arriba al pol sud de la Lluna
El 14 de juliol es va enlairar des d'Andhra Pradesh la nau de la missió Chandrayaan-3. L'Índia s'avançava a Rússia, que, un mes més tard, llançaria el seu propi coet, amb l'objectiu comú d'arribar al pol sud lunar, on la NASA havia descobert gel.
Avui, dimecres 23 d'agost, el país asiàtic ha assolit l'objectiu. És el primer estat que ha aconseguit tocar el pol sud de la Lluna i el quart que arriba al satèl·lit, després dels Estats Units, l'antiga URSS i la Xina. L'Índia ha guanyat la partida a Rússia, que només tres dies abans va veure fracassar el seu intent.
Una missió científica que obre la porta a noves fites a l'espai
El Chandrayaan-3 indi, un giny d'uns 2 metres d'alçada i 1.700 kg, s'ha posat suaument sobre la superfície del pol sud lunar, després de fer durant dies unes maniobres radicals per corregir l'òrbita habitual al voltant de la Lluna i poder arribar al pol sud.
La part principal de la nau quedarà en òrbita al voltant del satèl·lit. El que ha tocat la superfície és un aterrador, amb tot de dispositius científics i un petit ròver, de 26 kg, que recorrerà uns quants metres.
Tots aquests aparells seran funcionals durant aproximadament dues setmanes. En aquest temps s'ocuparan de l'objectiu científic de la missió: estudiar a fons l'aigua congelada que han localitzat a la regió lunar, tal com ha explicat a Catalunya Ràdio el divulgador científic Joan Anton Català:
Aquesta missió servirà per veure la dificultat que podria tenir l'explotació d'aquest gel d'aigua. Però més enllà d'això, jo penso que hi ha un context geopolític impressionant.
Aquesta aigua gelada té un potencial enorme i el país que la pugui gestionar tindrà una posició de força en la cursa espacial, assegura Català:
Això dona una importància estratègica a aquest indret, perquè l'aigua és una font excel·lent de combustible per a futures naus que es puguin enlairar des de la Lluna.
L'aigua del pol sud lunar també pot ser cabdal per abastir futurs astronautes, i fins i tot per a una hipotètica colònia lunar permanent.
Un èxit també polític i econòmic
Les dues grans potències en matèria espacial, els Estats Units i la Xina, es miren l'èxit de la missió índia des de la barrera. Els dos països tenen els seus propis plans, que, en el cas de la NASA, inclouen fer arribar una nau tripulada al pol sud del satèl·lit.
Però, per a l'Índia, representa la seva consolidació com a potència mundial i un gran impuls a la seva cursa espacial. El primer ministre, Narendra Modi, aconseguirà situar-se en la millor posició de cara a les eleccions al país de l'any que ve i, probablement, també podrà atraure inversió privada per consolidar la cursa espacial de l'Índia. Avui mateix, ha celebrat aquest èxit per videoconferència des de la cimera dels BRICS a Sud-àfrica:
L'Índia és ara a la Lluna. L'èxit de la missió lunar de l'Índia no només pertany a l'Índia. Aquest èxit pertany a tota la humanitat i ajudarà altres missions d'altres països en el futur.
La població índia ha rebut amb una enorme explosió d'alegria l'èxit del Chandrayaan-3. Durant els dies previs, els temples hindús, les mesquites i les esglésies cristianes s'han omplert de fidels que pregaven perquè tot sortís bé. Les escoles han reunit els estudiants per viure en directe la retransmissió de l'esdeveniment.
L'Índia supera Rússia en la cursa espacial
El primer ministre indi ha hagut de seguir la notícia des de Johannesburg, on es fa la 15a cimera dels BRICS, els cinc països d'economia emergent: el Brasil, Rússia, l'Índia, la Xina i Sud-àfrica, que representen una quarta part del producte interior brut mundial.
Des del país sud-africà, Narendra Modi ha pogut exhibir l'èxit del seu país davant el ministre rus d'Afers Estrangers, Serguei Lavrov.
L'entusiasme indi contrasta amb la decepció de Rússia, que no va reeixir en l'intent de ser el primer país a arribar al pol sud de la Lluna.
Diumenge, 20 d'agost, el coet Luna-25 va perdre el control i es va estavellar contra el satèl·lit; amb això se certificava el fracàs de la missió russa.
La nau no tripulada s'havia enlairat des del cosmòdrom Vostotxni, al sud de Rússia, el dia 11 d'agost. Però una setmana més tard, l'agència espacial russa Roscosmos va perdre el contacte amb la nau, i la sonda que la transportava es va acabar estavellant contra la superfície de la Lluna.
El fracàs de Rússia és un cop per a Putin, que no ha pogut assistir a la cimera dels BRICS, la primera postcovid, perquè li pesa una ordre de detenció del Tribunal Penal Internacional, que l'acusa de crims de guerra arran de la invasió d'Ucraïna. Aquest conflicte és un dels punts calents de la reunió dels cinc països emergents i s'espera saber quina posició adoptaran al respecte.
