Lirons i rates, nous enemics dels pagesos de la plana de Lleida després de la plaga de conills
La plaga de conills s'escampa per la plana de Lleida. Joan Piera va sembrar amb llavors de colza dos dels seus camps a Preixana fa tres setmanes. Les plantes van néixer bé, però ja no en queda pràcticament cap. Els conills se les han menjat gairebé totes. Piera no se'n sap avenir, perquè "en aquesta zona no hi havia hagut mai problemes amb els conills", a diferència de pobles dels voltants, on aquests mamífers fa anys que causen estralls en els conreus.
"En tres dies s'ho han menjat gairebé tot."
Aquest pagès afirma: "Si en llocs com Preixana, on no hi havia hagut mai conills, estan arrasant els camps, què passarà quan sembrem els cereals en les pròximes setmanes. De l'ordi i el blat no en quedarà res."
Rates i lirons, nous enemics per als pagesos
A Verdú, a l'Urgell, una de les zones més castigades per la voracitat dels conills, els pagesos tenen un nou enemic: les rates. Ramon Boleda, agricultor i membre de la plataforma Pagesos o Conills, diu que "les rates aprofiten els caus dels conills per reproduir-se". Boleda afirma: "Quan fem servir fures per caçar conills, les rates fugen i pugen als arbres. No fan mal als troncs i les branques però fan caure els pistatxos a terra i un cop allà, els pelen i es mengen el fruit. També buiden les ametlles dalt de l'arbre." A més, les rates roseguen i es mengen cables elèctrics i canonades de plàstic de les casetes de reg.
Al Baix Segre, ha entrat en escena un altre animal que perjudica els conreus: els lirons. S'han menjat part de la collita de magranes de Jesús Flix. Aquest pagès d'Aitona diu: "Els lirons pugen pels arbres i es mengen els grans de les magranes. Només en deixen les peles. Fa dos anys no en tocaven cap." I afegeix: "No en teníem prou amb els conills, els cabirols, els porcs senglars, amb l'administració... Ara aquests. Tots ens ajuden."
El linx, remei contra els conills
En aquest context, el Departament de Territori torna a defensar la reintroducció del linx ibèric com a mesura per combatre la plaga de conills. El secretari de Transició Ecològica, Jordi Sargatal, s'ha mostrat convençut que aquest felí acabarà tornant de manera natural a Catalunya. En aquest sentit, Sargatal ha apostat per solucions naturals per fer front a les plagues. Segons el secretari de Transició Ecològica, "les solucions a les plagues de conills a Lleida seran solucions naturals i el linx és una gran solució".
"El linx ibèric és un gran depredador de conills, estic convençut que seria positiu que es reintroduís."
Tot i que el govern es va comprometre a renunciar-hi en els acords firmats amb Revolta Pagesa, el departament considera que la seva reintroducció seria positiva. Així, Sargatal ha assegurat que la conservació està condemnada a conviure amb el món rural i tots dos poden beneficiar-se mútuament.
Fa uns mesos, les càmeres dels Agents Rurals ja van captar un mascle passejant pel Pallars. Era un linx de 4 anys criat en captivitat en un centre de l'Algarve, a Portugal i alliberat a prop de Sevilla. Actualment, a Espanya hi ha uns 2.400 exemplars d'aquest animal, que des de l'any passat ja no es considera en perill d'extinció sinó vulnerable.