Llavaneres recupera la casa on estiuejaven comandaments militars
L'alcalde, Nani Mora, explica que fa uns dos anys, mirant la finca des de fora, li va dir a en Lluís Albertí, arxiver municipal i director del museu arxiu:
Que xulo que seria que aquesta casa pogués ser per al poble.
I l'arxiver va contestar:
Dona'm una mica de temps perquè he sentit que a l'arxiu hi ha documents que parlen de la casa del capità general.
En Lluís Albertí va remenar entre papers fins que va trobar el document que acredita que, el 1936, un veí va donar la finca al poble.
Doble cessió en temps de guerra
El doctor Ricard Martí, que n'era el propietari, va cedir la casa al poble l'any 1936 perquè s'hi fes una escola. El 1940, ell mateix va fer una segona cessió i la va deixar a l'exèrcit. L'alcalde explica com va anar:
Nosaltres no vam poder inscriure la propietat al registre, la guerra ens ho va impedir. En canvi, l'exèrcit sí que ho va poder fer. Ells se senten propietaris però nosaltres creiem que la propietat legítima és nostra.
Les claus, després de mig any de converses
El divendres 31 de març, l'alcalde va viatjar a Madrid per firmar la cessió d'ús de la casa per un període de 75 anys. Tot i això, té molt clar que el procés no acaba aquí:
Podíem optar per no signar i seguir negociant per recuperar la propietat. Hem optat, però, per acordar la cessió d'ús i gaudir ja de la finca. Mentrestant, posarem en marxa els tràmits per reclamar als jutjats que la casa és del poble de Sant Andreu de Llavaneres.
L'alcalde també explica que la negociació es va encallar perquè l'exèrcit pretenia cobrar un lloguer. En un primer moment van demanar 40.000 euros l'any, que van rebaixar a 20.000. L'Ajuntament, però, es va plantar i va dir que no pagaria per fer ús d'una propietat que és seva.
Can Massorrà, casa de Cultura
A la casa s'hi traslladarà l'Escola Municipal de Música, que ha quedat petita, i també l'emissora municipal de ràdio. També hi haurà lloc per a les entitats del poble.
Tècnics de l'Ajuntament estan redactant el projecte per adaptar l'espai als usos culturals. La rehabilitació i adaptació de la casa suposarà una inversió al voltant d'un milió d'euros. Una de les primeres actuacions haurà de ser instal·lar un ascensor perquè tothom tingui accés a totes les dependències.
Una vintena d'habitacions, 12 lavabos
La torre és impressionant i tant la façana com l'interior estan molt ben conservats. L'alcalde deia que, parlant en termes militars:
Està en perfecte estat de revista. Ens hem sorprès perquè s'han endut endolls, interruptors, bombetes, aixetes fins i tot la cuina, que els vaig demanar si la podien deixar, se l'han endut. Nosaltres farem la reforma que calgui per poder obrir la casa el més aviat possible.
A la planta baixa, la casa té grans sales, un espai on hi havia la cuina i les dependències del servei. A la primera planta hi ha set habitacions, cinc lavabos, espais comuns i un balcó. Al segon pis hi ha set habitacions més, tres lavabos i sortida a un pati gran, amb vistes al mar i a la muntanya.
Al soterrani hi ha també habitacions grans i lavabos perquè és on dormien els soldats que, mentre feien el servei militar, realitzaven treballs de manteniment a la finca. Fora de l'edifici hi ha els jardins i la piscina.
