Llibres sorprenents que et faran pensar

La realitat pot superar en alguns casos la ficció, com hem vist en els darrers dos anys. Potser no t'agraden els relats de ciència-ficció, però el gènere fantàstic pot ser una eina potentíssima per arribar a noves conclusions i transformar els nostres pensaments. A les recomanacions de la setmana del "Ciutat Maragda", La llibreteria ens proposa relats inclassificables que t'obriran a noves idees. Alerta, que pot enganxar! 

Tres antologies de relats insòlits

"Insólitas. Relatos de autoras de ciencia ficción y fantasía LGTB+" (LES)

"Extraordinàries. Noves autores de l'insòlit en llengua catalana" (Males Herbes, 2020)

"Insólitas. Narradoras de los fantástico en Latinoamérica y España" (Páginas de espuma)

"Som volcans. Quan nosaltres, les dones, oferim la nostra experiència com la nostra veritat, com la veritat humana, els mapes canvien. Apareixen muntanyes noves."

Ursula K. Le Guin

Aquest citació obre "Insólitas. Relatos de autoras de ciencia ficción y fantasía LGTB+", un recull on la realitat LGTB no és precisament l'insòlit, perquè s'expressa en absoluta normalitat.

D'autores d'ambients ben diversos, aquesta diversitat es deixa veure en les temàtiques i estils. En destacaríem el primer conte, "Vexel", el nom d'un model de robot que pot substituir la persona en casos de malaltia degenerativa, per exemple. No es tracta de la immortalitat, com en altres ocasions, sinó la qualitat de les relacions humanes.

Ricard Ruiz Garzón és el responsable de la selecció dels relats d'Extraordinàries i de l'altre Insólitas. En el cas del llibre de Males Herbes, també del pròleg.

En el primer cas, es recullen les millors veus en català que ens els darrers anys es capbussen en la ciència-ficció i en el gènere fantàstic. En el segon, el ventall s'amplia a l'Amèrica Llatina i l'estat espanyol.

Els dos títols han d'esdevenir un referent ineludible, un qüestionament al món on vivim. Són insòlites només perquè no s'han publicat com mereixen, perquè, de fet, com en altres àmbits, ara mateix ja són més d'elles que d'ells les plomes de l'insòlit.

"Madurar a Karhide", d'Ursula K. Leguin. Traducció de Blanca Busquets (Raig Verd)

L'autora d'"Els desposseïts" ens acompanya a Gethen, el planeta de la coneguda novel·la "La mà esquerra de la foscor". Ens situem a Rer, on coneixem la història de l'adolescent Sov Thade i la seva entrada a l'edat adulta, la seva maduració.

És una història curta en què els humans no tenen gènere definit, sinó que el decideixen quan estan preparats en els dies de kèmmer.

L'obra ens planteja un món alternatiu on per als seus ciutadans "l'amor és amor" i el viuen plenament sense barreres ni prejudicis. A més es proposen temes com l'adolescència i els canvis hormonals que s'hi pateixen, el respecte i el consentiment mutu i la diversitat sexual.

Ens ajuda a plantejar-nos el món que tenim i com podria ser si veiéssim les coses com a Gethen i com de fàcil seria estimar-nos amb naturalitat i llibertat.

"Cieloalto", de Diego Agrimbau i PIETRO (Grafito Editorial)

Cieloalto és una ciutat construïda sobre un pont. Sembla una ciutat del segle XIX, gens futurista, però el que té de fantàstic no és només la ubicació, sinó com hi passa al temps: per a una part de la població, el temps és com el nostre; per a la majoria, dependrà del barri on visqui o per on passi, de manera que els mateixos personatges van canviant contínuament d'edat física (dificultat molt ben resolta per l'il·lustrador).

Un bon guió que ens planteja no només la reflexió sobre el temps, sinó la lluita de classes, l'amor i la mort…

En vols més? A la pàgina de "Ciutat Maragda" trobaràs més recomanacions.