Lluís Gavaldà a 'El suplement': "Catalunya necessita inflar-se, però l'únic líquid que troba és inflamable"
Fa anys que Lluís Gavaldà viu a Anglaterra, a la ciutat de Saint Albans, amb la seva família. Aquesta distància, explica, li ha permès observar Catalunya amb una perspectiva diferent.
En una entrevista a "El suplement" de Catalunya Ràdio, el líder d'Els Pets comenta que viure lluny ajuda a tenir "una mirada més objectiva i global" sobre el país. Des de fora, diu, Catalunya li genera "admiració, frustració, recel i amor a parts iguals".
Segons Gavaldà, el país està anímicament afeblit i necessita recuperar impuls, però els únics estímuls que troba són tan tensos i carregats de conflicte que, en lloc d'ajudar-lo, amenacen d'encendre encara més la situació.
També explica que, quan és a l'estranger, sempre es presenta com a català, amb orgull, i constata que la identitat catalana ha guanyat visibilitat internacional arran dels esdeveniments polítics dels últims anys.
Els Pets: quaranta anys de música, complicitat i fidelitat
Els Pets continuen dempeus després de quatre dècades gràcies a un ingredient tan senzill com excepcional: una amistat forjada a la infantesa que ha resistit el pas del temps. Aquesta cohesió és el motor que els ha permès reinventar-se sense perdre l'essència i mantenir-se com una de les bandes més estimades del país.
Gavaldà admet que els moments més delicats arriben sempre al voltant de l'estudi, quan el perfeccionisme i l'exigència poden tensar l'ambient. Tot i així, el directe és el que els torna a posar d'acord i els recorda per què fan música: "l'alternativa a fer el concert és molt menys engrescadora... l'escenari és una droga més dura que l'heroïna", afirma.
Amb el temps, les seves cançons han esdevingut banda sonora de tota una generació, acompanyant els fans en diferents etapes vitals: l'adolescència, la maduresa, els canvis, les pèrdues i les celebracions.
"El món no necessita més cançons d'Els Pets"
Lluís Gavaldà reconeix que el grup ja no sent cap pressió per seguir publicant nou material. Després de dècades de carrera i més d'un centenar de temes editats, considera que l'obra d'Els Pets és més que suficient.
"Hem fet molts discos; el món no necessita més cançons d'Els Pets", afirma amb naturalitat. "Si algun dia en traiem una de nova, que sigui perquè realment val la pena."
Tot i aquesta calma creativa, el cantant explica que continua endavant perquè encara percep que pot aportar-hi alguna cosa. "Si cregués que tot el que faré a partir d'ara serà pitjor del que ja he fet, hauria de plegar", admet.
Pel que fa a la fi del grup, Gavaldà defuig qualsevol mena d'epopeia. Quan arribi el moment, vol que sigui discret i sense espectacularitats. "Quan acabem, acabarem, i ja està. El que tinc clar és que no vull gires de comiat ni retorns teatrals. M'agradaria que tot plegat fos tan discret com es pugui."
Vida personal i recerca de felicitat
Gavaldà també parla de la seva vida personal, marcada per la paternitat i l'intent de compaginar-la amb la feina creativa. Defensa que cadascú s'ha d'espavilar per trobar l'equilibri. "La felicitat te l'has de buscar tu; no pots esperar que te la doni ningú", resumeix. Tot i aquest pragmatisme, la música continua sent el seu espai natural: compon tant per als Pets com per pur plaer.
Altafulla, un refugi per a la inspiració
Quan és a Catalunya, Gavaldà s'instal·la al pis que té a Altafulla, on pot treballar amb calma. Allà aprofita per llegir, escriure i preparar noves cançons, en un ambient que li permet desconnectar i mantenir el contacte amb les seves arrels i amb la família.
