L'ONU declara oficialment l'estat de fam a Gaza i diu que Israel l'ha causat "amb crueltat"

Les Nacions Unides han declarat oficialment l'estat de fam a la Franja de Gaza, el nivell més greu d'inseguretat alimentària que pot afrontar una població.

És la primera vegada que la Classificació Integrada de les Fases de Seguretat Alimentària (IPC per les sigles en anglès), un organisme de l'ONU amb seu a Roma, declara l'estat de fam fora d'Àfrica.

Segons la IPC, més de mig milió de gazians malviuen en condicions "catastròfiques" i pateixen fam extrema a ciutat de Gaza, la capital de la Franja, on la situació és especialment crítica.

Aquest divendres, a més, Israel ha amenaçat de destruir-la del tot si Hamas no accepta les condicions israelianes per a un alto el foc, accedeix a alliberar tots els ostatges i es desarma. El ministre de Defensa, Israel Katz, ha dit que acabarà com Rafah o Beit Hanoun, ciutats palestines als dos extrems de la Franja que l'exèrcit israelià ja ha arrasat.

Des d'ahir, les Forces de Defensa d'Israel concentren tropes i preparen l'ocupació total de Ciutat de Gaza, i l'expulsió del milió de veïns que hi malviuen.

Ara per ara, amb les xifres disponibles fins al 15 d'agost, els afectats per l'estat de fam a ciutat de Gaza són 514.000 persones, però a finals de setembre la catàstrofe humanitària s'estendrà a Deir al-Balah, al centre, i a Khan Yunis, al sud, i afectarà fins a 641.000 gazians si la situació no canvia radicalment, alerta l'IPC.

Crims de guerra i inacció

L'ONU assegura que el bloqueig israelià de la Franja és el responsable d'aquesta crisi alimentària i recorda que les morts resultants es poden considerar un crim de guerra per assassinat intencionat.

"Fer morir de gana la població amb finalitats militars és un crim de guerra", ha recordat Volker Türk, cap dels drets humans de l'ONU.

Aquest organisme internacional, tanmateix, també denuncia la inacció de la comunitat internacional davant de les imatges que fa gairebé dos anys que arriben de la Franja.

"Aquesta fam ens perseguirà, i ens ha de perseguir a tots", ha declarat des de Ginebra Tom Fletcher, secretari general adjunt per a afers humanitaris de l'ONU, abans d'afegir:

"És una fam previsible i evitable, causada per la crueltat, justificada per la venjança, possiblement ocasionada per la indiferència i sostinguda per la complicitat.

Desenvolupada des del 2004 per avaluar i afrontar la situació a Somàlia, fins ara la IPC només havia declarat l'estat de fam en països africans com Etiòpia i el Sudan.

L'estat de fam o de catàstrofe humanitària és la cinquena fase, la més greu, de les que té descrites la IPC. Es decreta quan hi ha una falta absoluta d'accés als aliments i altres necessitats bàsiques, i la població és víctima de la gana, la mort i el desplaçament.

En xifres, vol dir que almenys el 20% de les llars s'enfronten a una manca total d'aliments i altres necessitats bàsiques, i la inanició, la mort i la indigència són evidents; que la prevalença de la malnutrició aguda supera el 30%, i que les taxes de mortalitat superen les 2 defuncions per cada 10.000 habitants al dia.

Israel: "No hi ha estat de fam a Gaza"

El govern presidit per Benjamin Netanyahu s'ha afanyat a desmentir l'informe de la IPC, que assegura que és parcial i "basat en les mentides de Hamas", i assegura que han estat "blanquejades a través d'organitzacions amb interessos particulars".

"No hi ha estat de fam a Gaza", han afirmat fonts del Ministeri d'Afers Exteriors israelià.

Guterres: "Un fracàs de la humanitat"

"No podem permetre que aquesta situació s'allargui amb total impunitat", ha declarat António Guterres, secretari general de l'ONU.

"Necessitem un alto el foc immediat, l'alliberament immediat de tots els ostatges i un accés humanitari total i sense traves", ha afegit.

Gairebé dos anys d'ofensiva

L'actual ofensiva d'Israel contra Gaza va començar el 7 d'octubre del 2023 arran de l'atac de Hamas en territori israelià, en què van morir unes 1.200 persones, la majoria civils, i 250 més van ser capturades i conduïdes a la Franja, on encara en queden una cinquantena, aproximadament la meitat de les quals es calcula que ja haurien perdut la vida.

Pel que fa als gazians, Hamas xifra en més de 62.000 les persones mortes pels atacs israelians durant aquests gairebé dos anys, en què les armes han callat només dues vegades, amb una setmana d'alto el foc el novembre del 2023 i dos mesos d'alto el foc acordats a principis del 2025 i que Israel va trencar unilateralment al març.

Diverses fonts asseguren que el nombre real de víctimes mortals és molt més alt, perquè la llista amb noms i cognoms publicada periòdicament per Hamas no inclou persones desaparegudes sota la runa i altres defuncions no comptabilitzades.  

També al març va començar un bloqueig israelià a l'entrada d'ajuda a la Franja que ja ha causat la mort de més de 200 persones directament a causa de la fam.