L'opa al Sabadell es complica encara més amb la venda de la seva filial TSB al Santander
No és gaire habitual, per no dir gens, que el dia que un banc es ven una de les seves filials, la nota de premsa no ho destaqui en primer lloc, sinó en segon... i gairebé en condicional. Estem parlant de la venda de TSB, filial britànica del Sabadell, al Banc Santander, just l'endemà que el BBVA anunciés que segueix tirant endavant l'opa sobre el Sabadell.
Doncs bé, el Sabadell ha titulat la seva nota de premsa així: "Sabadell eleva a 3.800 milions la remuneració a l'accionista dels pròxims 12 mesos, després d'acordar sotmetre la venda de TSB a aprovació de la Junta General". És a dir, la notícia del dia, la venda de TSB (que el Santander ha titulat en la seva nota amb un simple "Santander acuerda la compra de TSB a Sabadell por 2.650 millones de libras") queda pel Sabadell en un segon pla, mentre el més important és la remuneració a l'accionista.
Aquesta "anècdota" sobre com es titulen dues notes de premsa no vol ser cap classe de periodisme. Simplement, posa en evidència --per si algú en dubtava-- que el sentit d'aquesta venda és, abans que res, una tàctica defensiva del Sabadell davant de l'opa. Amb una mirada, per cert, a curt termini...
De fet, el Sabadell es ven un banc que li va costar, des del 2015, molts milions i molts disgustos poder posar-lo a to. I just ara, quan ha començat a consolidar beneficis significatius en els darrers dos o tres anys, se'l treuen de sobre. El més important és el cash: el Santander, en la seva nota, parla d'una sola xifra, els 2.650 milions de lliures.
El Sabadell hi afegeix 250 milions de lliures, fins a destacar un total de 2.900 milions, perquè hi inclouen el benefici esperat del TSB de tot aquest 2025. Un benefici que es completarà a primers del 2026, quan es faci efectiva la venda.
Per tant, amb el cash que fa, el Sabadell ja pot oferir un altre caramel als seus accionistes, en la Junta extraordinària que es farà en ple mes d'agost i en plenes vacances. Potser coincideix amb el moment que el BBVA presenta formalment la seva oferta.
Entre el que ingressarà pel TSB i els dividends ja previstos, l'any que ve el banc repartiria 3.800 milions d'euros, més de 70 cèntims per acció. Això seria una rendibilitat de més del 25 %, un percentatge molt per damunt del que és habitual. Ara bé, si volen cobrar, els accionistes han de quedar-se, no vendre i esperar que fracassi l'opa.
El BBVA, fins ara, s'havia mostrat tranquil amb la possible venda del TSB. El seu president, Carlos Torres, va insistir que ells ja tenien calculat el valor del TSB dins del Sabadell, i que no els modificaria l'oferta si els diners de la venda es quedaven en el banc.
Però si sortien, si es repartien com a dividend extraordinari als accionistes, aleshores sí que hi hauria un canvi substancial. Doncs ja tenim aquí el canvi. Com deia Torres, això és com vendre's un terreny amputat sobre el qual s'havia parlat anteriorment.
La tàctica i el truc del Sabadell estaria aquí: si el BBVA ha de restar el valor de la seva oferta, es veurà obligat a rebaixar l'oferta pel Sabadell. Tenint en compte que ara mateix el preu de les accions ja té una prima negativa, això encara ho empitjoraria més.
El BBVA, encara que sigui a la darrera hora del darrer dia, ha d'apujar l'oferta de manera significativa. El Sabadell, en canvi, promet El Dorado als accionistes... sempre que rebutgin l'opa i s'esperin a cobrar el primer trimestre del 2026.
Però res no està escrit. La naturalesa financera és molt sàvia, els alts executius del sector molt hàbils, i tan imaginatius com per tornar-nos a sorprendre amb moviments inesperats. Al BBVA, o al Sabadell.
