L'origen de les festes de la Mercè i la seva relació amb les llagostes i la visita d'un rei efímer
La primera Mercè
Les festes de la Mercè es van celebrar per primera vegada a Barcelona l'any 1871, organitzades pel regidor Francesc de Paula Rius i Taulet, qui poc després arribaria a ser l'alcalde.
S'havien de celebrar l'any 1868, coincidint amb la ratificació de la Mare de Déu de la Mercè com a patrona de la ciutat pel papa Pius IX. Però una revolta, la Gloriosa, que va derrocar la reina Isabel II, ho va impedir. La inestabilitat política i una epidèmia de febre groga la van retardar dos anys més.
Aquell any 1871 el flamant rei d'Espanya Amadeu de Savoia havia anunciat que visitaria Barcelona al setembre. I com que les dates coincidien amb la Mercè, l'Ajuntament va aprofitar per organitzar una sèrie d'actes festius.
La festa va durar 8 dies, amb el 24 de setembre com dia central, combinant activitats populars amb fires industrials i comercials per tal d'atreure forasters. D'aquella edició ve una de les grans tradicions de les festes, els focs artificials.
Les guerres carlines i les epidèmies de còlera van impedir que la festa tingués continuïtat, i va entrar en decadència. Tampoc va tenir continuïtat el regnat d'Amadeu de Savoia, que amb dos anys al tron d'Espanya en va tenir prou. Va presentar la seva renúncia irrevocable i va tornar a Itàlia.
Una segona oportunitat
L'any 1902 dos regidors catalanistes de l'Ajuntament de Barcelona, Francesc Cambó i Josep Puig i Cadafalch, van decidir recuperar les festes de la Mercè.
Cambó tenia la idea de convertir la Mercè en la gran festa major de Catalunya, i de fet aquella celebració del 1902 marca el model de les festes majors que avui dia se celebren a casa nostra.
Emmarcada dins la Renaixença, la festa pretenia ser un gran aparador de la cultura catalana, afegint a les tradicionals celebracions eclesiàstiques elements de la cultura popular.
Es van incorporar al programa de celebracions els castellers, les sardanes, els gegants i el bestiari festiu de tot el Principat, i fins i tot es va fer un concurs de guarniment de carrers i activitats esportives (el precedent de l'actual cursa de la Mercè).
La fórmula va tenir èxit durant les dues primeres dècades del segle XX, fins que les disputes entre els partidaris d'una celebració religiosa i els de la festa laica la van afeblir. Amb el franquisme, el vessant religiós en forma de misses i ofrenes, va monopolitzar la Mercè. No és fins a la Transició, a partir de l'any 1977, que la celebració de la patrona recupera el seu esperit de festa popular.
Per què la Mercè és la patrona de Barcelona?
La tria de la Mercè es basa en dos fets miraculosos. El primer hauria passat la nit del 24 de setembre de l'any 1218, quan la Mare de Déu s'hauria aparegut simultàniament en tres llocs diferents.
Diu la llegenda que es va aparèixer a sant Pere Nolasc, un mercader que es dedicava a rescatar captius cristians en mans dels musulmans, al rei Jaume I i a sant Ramon de Penyafort (frare dominic especialista en dret canònic). La Mare de Déu els va demanar que creessin un orde religiós per assumir la tasca que feia Nolasc. I així va néixer l'orde dels mercedaris. L'actual basílica de la Mercè va ser construïda damunt de l'antiga església medieval dels mercedaris.
El segon miracle arribaria sis segles més tard. L'any 1867 Barcelona patia una plaga de llagostes provinent de l'Aragó que va devastar gran part de Catalunya.
El Consell de Cent va dictar tota mena de mesures per acabar amb els insectes, però no n'hi va haver cap que fos eficaç. Fins que el 10 de setembre es va incendiar el convent de la Mercè, cosa que es va interpretar com un senyal diví. Així que van demanar la intercessió de la Mare de Déu. Sis mesos després, quan es va acabar la plaga, el Consell la va nomenar patrona de la ciutat, tot i que no va ser oficial fins a la ratificació papal l'any 1868.
I què passa amb les altres patrones?
La Mercè va passar a ser copatrona de la ciutat juntament amb santa Eulàlia. El dia festiu de la primera patrona de Barcelona és el 12 de febrer, però les seves celebracions mai no han estat tan lluïdes. No és a fins als anys vuitanta del segle passat que es posen les bases de la seva festa, coneguda com la Laia o la festa d'hivern.
La llegenda explica que era una nena cristiana de Sarrià que va ser martiritzada el segle IV. La història del seu martiri, però, presenta moltes similituds amb relats més antics de martiris infantils a altres indrets.
El seu culte comença l'any 660, va ser canonitzada l'any 663 i l'any 878 el bisbat va anunciar que havien trobat les seves restes, que reposen a la cripta de la catedral de Barcelona. I com que la llegenda diu que la noia de 13 anys cuidava les oques de casa seva, per això ara hi ha 13 oques al seu claustre.
Però, si bé molts barcelonins recorden santa Eulàlia, no són tants els que tenen present santa Madrona, que va ser proclamada copatrona pel Consell de Cent l'any 1564. El seu dia festiu és el 15 de març.
Madrona era una altra víctima de les persecucions religioses a l'imperi romà. En el seu cas, va néixer a Tessalònica, tot i que per justificar el seu culte es va arribar a dir que era nascuda a la muntanya de Montjuïc, on se li va construir una capella.
L'any 892 les seves relíquies van ser embarcades a Grècia rumb a Marsella, però un temporal va fer que el vaixell es refugiés a Barcelona. I cada cop que intentava fer-se a la mar, tornava la tempesta. Així que la santa es va quedar a la ciutat, i la ciutat en va treure profit.
Cada cop que hi havia sequera, es movien les relíquies des de la seva capella a la catedral fins que plovia. Hi ha qui diu que no és casualitat que acostumi a ploure per la Mercè: que potser és santa Madrona reclamant atenció.
