L'ús del català augmenta entre els joves d'entre 15 i 30 anys, segons l'últim Informe de Política Lingüística
L'ús del català torna a pujar lleugerament després de la forta davallada registrada en el període dels anys 2003-2008. Així ho diu l'Informe de Política Lingüística 2013, que el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha lliurat aquest dilluns a la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert.
El 94% de la població que viu a Catalunya entén el català i més del 80% el sap llegir i parlar. L'estudi destaca un increment de cinc punts de l'ús del català entre els joves d'entre 15 i 30 anys.
El català és la llengua materna del 31% de la població. El percentatge de persones que la consideren la seva llengua d'identificació puja fins al 36%. A més, més de 600.000 persones tenen el català com a llengua habitual, malgrat que no sigui la seva llengua inicial o primera llengua apresa.
La diferència en l'ús del català com a llengua habitual entre els nascuts a Catalunya i fora de Catalunya també es fa evident. El 56% dels nascuts a Catalunya usa el català com a llengua habitual. Per contra, el 8,7 % dels nascuts a la resta de l'estat té el català com a llengua habitual i el 85%, el castellà.
L'increment entre el percentatge de població que parla català amb la seva mare i el que l'usa amb els seus fills és de 6 punts, la qual cosa evidencia que a Catalunya el procés de transmissió lingüística intergeneracional és favorable al català. La capacitat d'atracció continua fent que persones que no el tenen com a llengua inicial l'aprenguin i el transmetin als seus fills.
L'ús del català en els estudis de grau universitaris a Catalunya durant el curs 2012-2013 ha estat del 75%. El castellà ha estat del 16% i l'ús d'altres llengües, del 9%. Pel que fa als estudis de màster, l'ús de les terceres llengües, bàsicament l'anglès, ha augmentat els darrers tres cursos 11 punts percentuals i el català s'ha situat en el 57% el curs 2012/13.
Per territoris, el català és la llengua habitual majoritària en cinc dels vuit àmbits territorials de Catalunya: a les Terres de l'Ebre (74%), a les comarques centrals (63%), a Ponent (62%), a l'Alt Pirineu i Aran (61%), i a les comarques gironines (51%). En canvi, al Camp de Tarragona i al Penedès aquest percentatge és a l'entorn d'un 36% i a l'àmbit Metropolità és del 28%. En aquest darrer territori, el castellà és la llengua habitual de la majoria de la població.
L'àmbit on més s'usa el català és en la relació amb l'Administració de la Generalitat i amb els ajuntaments. On menys s'usa és a les grans superfícies comercials i en les relacions amb l'administració de l'Estat.
El 45% dels ciutadans utilitzen el català a la feina, davant del 42% que hi utilitza el castellà i el 8% que hi combina les dues llengües.
La salut de l'aranès
El 81% de la població de la Vall d'Aran entén l'occità aranès i el 56% el sap parlar. En aquest territori, el percentatge de població que entén l'occità aranès ha crescut lleument, mentre que la resta de les habilitats s'han mantingut estables: el parla el 56%, el llegeix el 60% i l'escriu el 35% .
Molt camí encara per recórrer
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha destacat que "Catalunya ha aconseguit uns estàndards de qualitat lingüística molt elevats". En aquest sentit, el conseller ha remarcat que, tot i la progressiva incorporació de llengües estrangeres entre la població, "l'informe de Política Lingüística ratifica la bona pràctica del règim lingüístic català, en termes funcionals".
Mascarell ha recordat que "és cert que ens acostem a la normalització del català, però encara queda molt camí per recórrer abans no puguem dir que el català s'ha normalitzat a Catalunya i, en definitiva, a tot el conjunt del domini lingüístic català".
Sobre aquest punt, ha afegit que "la major part de les accions de l'Estat no ajuden, especialment quan no compleix amb l'article 3 de la Constitució i dicta mesures que posen pals a les rodes per al desplegament del català".
