L'ús del català, segon motiu de discriminació més denunciat a Barcelona per darrere del racisme
El racisme i la xenofòbia es mantenen al capdamunt de les discriminacions que pateix la població a Barcelona. Suposen més d'una quarta part (348, un 27,5%) de les 1.265 situacions que l'Observatori de les Discriminacions a Barcelona ha registrat al llarg de l'any passat.
En l'informe que ha publicat, destaca que es manté com a motiu principal de discriminació des de l'any 2018, cosa que parla de la "pervivència d'un problema social sistèmic":
La naturalització dels prejudicis, la por i el rebuig a les persones d'altres orígens o d'un color de pell diferent continuen incrustats en les estructures institucionals, de poder i espais de convivència.
La coordinadora de l'Oficina per la No Discriminació, Berta Andrés, remarca que l'administració pública és el principal agent discriminador en els casos de racisme.
Tot i que no només en aquestes situacions, l'informe situa les administracions públiques com "l'agent discriminador principal" en el conjunt de les denúncies recollides:
Els quatre drets humans més vulnerats van ser la integritat moral, el servei públic de qualitat, la prestació de serveis i el lingüístic.
Els cossos policials són el segon agent discriminador per racisme i, segons l'informe, mostren un "canvi de tendència en el registre de situacions, que han passat d'una fase de poca incidència a un increment accelerat en els últims anys". Els casos de racisme per part de particulars també va a l'alça en els registres.
"Obstacles en l'accés a drets bàsics"
Les discriminacions racistes denunciades tenen a veure amb "obstacles en l'accés a drets bàsics", com ara denegacions o traves per obtenir el padró sense domicili fix, desinformació sobre la targeta sanitària, informació insuficient als serveis socials o comentaris humiliants per motiu d'origen o llengua.
Darrere de les persones d'Amèrica Llatina –principals denunciants de situacions de discriminació atribuïbles al racisme– hi ha els casos de racisme antimusulmà.
Es reporten molts casos a l'espai públic, així com situacions de racisme immobiliari i també a l'àmbit laboral. A més, l'informe descriu:
En l'àmbit educatiu i comunicatiu hi ha diverses situacions que apunten a una estigmatització estructural de la comunitat musulmana.
Les formes de racisme més freqüents són el discurs discriminatori i d'odi i les agressions verbals, tot i que també hi ha un nombre important d'agressions físiques.
Pressions, ridiculització i exclusió a catalanoparlants
L'informe assenyala que parlar català és el segon motiu de discriminació més recollit el 2025, amb 284 casos (22,45%). És la primera vegada que obté aquesta rellevància, cosa que s'atribueix a un augment de les situacions que les persones afectades decideixen denunciar.
L'Observatori de les Discriminacions a Barcelona identifica que no es tracta de casos aïllats de manca de competència lingüística:
Són dinàmiques repetides en què es pressiona, ridiculitza, ignora o, directament, exclou d'un servei la persona catalanoparlant si no canvia al castellà.
S'han denunciat discriminacions per utilitzar la llengua catalana en múltiples espais: des de comerços, restaurants, serveis telefònics i espais d'oci, a serveis sanitaris, transport, empreses de subministraments, bancs, asseguradores, passant per l'administració pública i centres educatius.
Ara bé, les organitzacions privades són el principal focus d'aquest tipus de discriminació —"adreçar-se en llengua catalana i no rebre resposta per motiu de la llengua emprada"—, segons el document que ha presentat l'Ajuntament. 210 incidències tenen origen en entitats privades i 73 són atribuïdes a les administracions públiques.
En l'informe de l'any anterior, s'havien recollit gairebé un centenar menys de casos (192). L'ús del català suposava el cinquè motiu de les discriminacions reportades a la ciutat. Fan constar que l'increment del registre d'incidències per discriminació lingüística es deu a la millora dels mecanismes per ajudar les persones a denunciar.
Salut mental, capacitisme i LGTBI-fòbia
En l'àmbit de la salut, el 57% de les incidències van afectar persones amb un diagnòstic de salut mental, segons l'informe.
El document situa com a quart motiu el capacitisme, és a dir, la discriminació contra les persones amb discapacitat. Les dones en són les principals afectades.
Segons l'informe, les situacions d'LGTBI-fòbia, cinquè motiu de les discriminacions reportades, s'ha duplicat en el període analitzat: ha passat de 112 casos el 2019 a 228 el 2025.
L'increment de denúncies recollides són sobretot per discriminacions cap a persones gais i trans.
Atenció a l'odi que guanya espai a les escoles
Les entitats de la Taula d'Entitats amb Servei d'Atenció a Víctimes de Discriminacions (SAVD) detecten una preocupació creixent de la comunitat educativa per l'augment de discursos d'odi, actituds discriminatòries i defensa d'ideologies d'extrema dreta entre alumnat i professorat. Segons exposen, s'ha traduït en més casos de discriminació a l'àmbit escolar.
L'informe també apunta que la informació que rep l'alumnat per internet "sense cap escrutini" provoca "un grau important de desinformació". Entre els efectes, cita el foment de l'odi a grups minoritzats.
Per respondre-hi, el cap del Departament de Drets i No Discriminació de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Muñoz, destaca les "contranarratives" adaptades al llenguatge del jovent, garantir formació al professorat i presència d'organitzacions que treballen pels drets humans als centres educatius.
