Malestar a l'Aran per la llei que no considera l'aranès com a llengua vehicular a l'escola
Malestar a la Vall d'Aran perquè la nova llei de l'aprenentatge de les llengües a les escoles, aprovada al juny, no considera l'aranès com a llengua vehicular. El decret del 30 de maig, que regula els criteris dels projectes lingüístics de les escoles, sí que estableix l'aranès com a llengua vehicular.
Davant d'aquesta discrepància, els centres educatius i el Conselh General d'Aran veuen amenaçada la normalització de la llengua aranesa i demanen al Parlament que modifiqui la llei.
Fa 38 anys que l'aranès és la llengua vehicular a l'escola, un fet que ha estat clau per a la normalització i conservació de la llengua pròpia. El projecte lingüístic dels centres permet que els alumnes acabin la seva escolarització obligatòria amb el domini de cinc llengües: les tres oficials a l'Aran, aranès, català i castellà, i dues llengües estrangeres, francès i anglès.
Ara, la llei aprovada pel Parlament, el 9 de juny, sobre l'ús i l'aprenentatge de les llengües oficials en l'ensenyament no universitari, en el seu article 2, no reconeix l'aranès com a llengua oficial. I a la disposició addicional sobre l'ús i l'aprenentatge de l'aranès, n'elimina el caràcter de vehicular, per substituir-lo per "llengua d'ús curricular i habitual".
La llei d'educació del 2009, a l'article 17, sí que preveia l'aranès com a llengua vehicular als centres educatius de l'Aran:
L'occità, denominat aranès a l'Aran, és la llengua pròpia d'aquest territori, d'acord amb l'article 6.5 de l'Estatut, i com a tal és la llengua vehicular i d'aprenentatge habitual als centres educatius de l'Aran.
La directora de l'Escola Alejandro Casona de Les, Susana Linde, considera que la nova llei comportarà una pèrdua de riquesa cultural:
Consideram que i a ua falta de respècte perque dera madeisha manèra que se mos demane respècte, tanben le volem recéber.
Pensam que i a ua pèrta de riquesa culturau pera que auem trebalhat molti e molti ans.
Maite Bayo, directora de l'Escola Garona de Vielha, pensa que cal defensar l'aranès com a base de l'educació a la Vall d'Aran:
Ei era base dera nòsta educacion, era nòsta lengua e volem que des de Catalunya se reconeishe aguesta singularitat, aguesta especificitat que auem com Escòla.
El ple del Conselh Generau d'Aran, amb el suport de tots els centres educatius, ha acordat aquest divendres presentar una iniciativa legislativa per exigir al Parlament la modificació immediata de la llei.
La síndica de l'Aran, Maria Vergés, ho veu com un atac directe a la llengua pròpia de l'Aran i un greuge comparatiu amb el català:
Pensam que ei extremadament grèu. Un atac ara nòsta lengua que ja patís ua manca de supòrt que non ei de rebut. Tanben un mensprètz ara escòla aranesa que pòrte 38 ans trebalhant en aguest sentit.
La síndica d'Aran també ha avançat que s'estan estudiant altres accions per a la protecció i el respecte de l'aranès, i no descarta la presentació d'un recurs al Tribunal Constitucional.
