Vandalisme i manca de manteniment: l'Institut de l'Habitatge de Barcelona no dona l'abast

Veïns que viuen en un edifici de l'Ajuntament de Barcelona, al barri de la Teixonera, denuncien destrosses i amenaces per part d'uns llogaters. "Surten cridant dient que calaran foc i que ens mataran i tota mena d'amenaces i, a les dones, més encara", diu Alejandro Vea, veí de l'immoble.

Una de les destrosses va provocar una fuita d'aigua i un altre dels veïns va haver de ser reallotjat en un hotel durant mesos perquè l'empresa encarregada d'arreglar-ho va trigar molt de temps a solucionar-ho.

"Ens vam quedar sense llum. Els tècnics van trigar com un mes i gastàvem aigua que queia per les parets", recorda l'Alejandro.

No gaire lluny, a Vallcarca, en un altre edifici d'habitatge públic, els veïns es queixen que sempre tenen la porta del carrer espatllada. "Venen a reparar-la un cop al mes, ens cobren un cop al mes, però la porta no funciona mai, sempre oberta", explica l'Àlex.

I com que la porta gairebé sempre és oberta, els veïns denuncien que hi entra gent de fora i que fins i tot s'han trobat persones dormint a l'escala. "Per evitar-ho, amb l'IMHAB, abans Patronat, es va acordar posar càmeres de seguretat. Ara com ara estan inservibles".

L'Àlex explica altres situacions que provoquen problemes de convivència: "Tenim veïns que tenen assignat el pis i tenen habitacions rellogades". I Jordi Morales, un altre dels llogaters, diu que no tenen cap control sobre els diners que paguen de les reparacions: "No hem tingut mai un full de reparacions. Rebem el full dient què hem de pagar, però sense saber realment què s'ha fet o no s'ha fet a l'edifici".

Morales posa un altre exemple de problemes sense resoldre: "L'extractor de fums del pàrquing quan s'engega no s'atura i això fa saltar l'alarma d'incendi cada dos per tres, i desperta el veïnat de l'edifici i del carrer."

Vandalisme, avaries, falta de manteniment

En aquestes i altres finques, les queixes són semblants: vandalisme, avaries, falta de manteniment... D'altres fan referència a problemes de climatització, manca d'aigua calenta, humitats...

Una queixa recurrent entre els llogaters és la dificultat de comunicar els problemes i incidències a l'Institut Municipal de l'Habitatge i Rehabilitació i que, quan ho aconsegueixen, passa molt de temps abans no es resol.

"Avisem i avisem i truquem i escrivim i no ens donen cap mena de solució", s'exclama Jordi Morales.

El 2014, l'Ajuntament gestionava un parc públic d'uns 7.500 habitatges. Deu anys després, aquesta xifra gairebé s'ha duplicat i ha passat a ser d'uns 13.000. Una xifra que ha de continuar augmentant per la manca d'habitatge assequible a Barcelona.

Els sindicats treballadors denuncien que la plantilla i els recursos de l'Institut Municipal de l'Habitatge no creixen al mateix ritme i que no donen l'abast.

Laura Urrea, representant de CCOO a l'Ajuntament, és contundent: "Aquí falta personal, s'ha de millorar l'organització, falten protocols interns d'actuació. Tot això fa que hi hagi una sobrecàrrega i estrès".

Des d'UGT creuen que la situació serà crítica si no s'hi destinen més recursos. "És que això anirà a pitjor perquè hi ha la generació de nou habitatge assequible fins a una quantitat de fins a 23.000 habitatges", diu Pablo Romero de la UGT a l'Ajuntament.

Els representants dels treballadors demanen a l'Ajuntament més esforç per millorar les condicions econòmiques dels treballadors de l'Institut Municipal de l'Habitatge (IMHAB) per compensar les càrregues de feina. Reclamen més recursos humans i més mitjans tecnològics i informàtics per tirar endavant la demanda d'habitatge públic i poder oferir un bon servei.

Creuen que part del problema és l'externalització de serveis. Segons Urrea, "Als serveis tècnics de l'IMHAB, en lloc de posar-hi més personal, els han externalitzat. Això fa que la gestió sigui més dificultosa. Hi ha més sobrecàrrega de treball, perquè t'has de coordinar amb un servei extern i es perd cert control",

Què hi diu l'Institut Municipal de l'Habitatge

Des de l'Institut atribueixen una part d'aquests problemes als retards d'algunes de les empreses contractades, que són les que han de fer les reparacions o resoldre avaries.

"No parlaria de saturació de recursos, tot i que hem de ser exigents amb les empreses que gestionen aquestes intervencions perquè compleixin els timings que estan compromesos en les contractacions que els hem fet", diu Gerard Capó Fuentes, gerent de l'IMHAB.

Per abordar els problemes de convivència expliquen que han ampliat els equips d'atenció, de 5 a 8: "Són els que han d'identificar aquestes situacions i veure com es pot intervenir".

Fuentes argumenta que hi ha casos en què s'ha d'anar "a un procediment judicial per resoldre el contracte de lloguer en cas de mal ús o en cas de mala praxi i tot això té els seus tempos".

Pel que fa al manteniment, segons dades municipals, l'any passat van resoldre més de 12.000 incidències: "Segurament hem de millorar els tempos de resposta, però les situacions urgents tenen uns terminis d'intervenció, les situacions que no són de caràcter urgent en tenen un altre, però hi ha un abordatge i un plantejament".

Segons l'IMHAB, treballen en un nou pla director per fer front a l'augment d'habitatge públic.

"Som conscients que hem de fer un pas endavant", assegura Capó, que diu que es treballa en la interlocució amb els veïns amb nous canals de comunicació "perquè no hi hagi aquesta sensació que no els estem atenent".

Un redisseny que preveu incloure millores tecnològiques i de recursos humans. Mentre no arriben, però, hi ha veïns d'habitatges públics que esperen solucions.