Manifest d'exconsellers de Cultura a favor que les pintures de Sixena es quedin al MNAC
Nou exconsellers de Cultura de la Generalitat han signat un manifest a favor que les pintures murals de Sixena continuïn al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), a Barcelona.
El manifest arriba una setmana després que una sentència del Tribunal Suprem ordenés el retorn d'aquestes pintures romàniques al monestir de Santa Maria de Sixena, a l'Aragó.
Com han dit els conservadors, els exconsellers alerten que aquests murals són obres "extremadament fràgils" i que no poden ser traslladades sense patir "danys irreparables".
Per tot plegat, es posen al costat del MNAC i les administracions catalanes per defensar "davant dels tribunals i les institucions internacionals" que les pintures es quedin "al museu que les va salvar i les acull":
Defensem que el principi fonamental és la preservació de l'obra per sobre del d'una titularitat o propietat que han estat canviants.
"Un paper decisiu en el rescat"
En l'escrit conjunt, els exconsellers remarquen que la sentència del Suprem no té en compte criteris històrics, tècnics ni científics per ordenar el retorn de les pintures.
A més, apunten que el MNAC ha tingut "un paper decisiu" en el seu rescat i que n'ha assegurat la conservació durant dècades "amb les màximes garanties i s'han fet accessibles a tota la ciutadania":
Costaria trobar exemples d'intervenció responsable i transparent en la preservació del patrimoni artístic que hi fossin equiparables.
Els exconsellers insisteixen en el manifest que els riscos de traslladar les pintures murals fan "extremadament perillós" qualsevol intent de moure-les del seu emplaçament actual.
Signen el manifest els exconsellers Àngels Ponsa Roca, Mariàngela Vilallonga Vives, Laura Borràs Castanyer, Lluís Puig Gordi, Santi Vila Vicente, Joan Manuel Tresserras Gaju, Ferran Mascarell Canalda, Caterina Mieras Barceló i Joan Guitart Agell.
"Aquesta sentència és inexcusable", ha afirmat Vilallonga. Al seu torn, l'exconsellera Borràs ha denunciat "una catalanofòbia institucional predeterminada" a més d'"un atemptat contra el patrimoni artístic".
Per la seva banda, Mascarell ha celebrat que el MNAC abordi el tema com una qüestió tècnica, però ha dit que "estem davant d'un problema essencialment polític".
L'exconsellera Mieras ha afegit que les pintures no s'han de traslladar perquè hi ha "un acord científic majoritari", i Tresserras ha dit que en cap moment hi ha hagut "cap ombra d'espoli".
A la presentació del manifest al Col·legi de Periodistes no hi eren els exconsellers Vila i Guitart, mentre que Puig ha seguit l'acte per videoconferència.
El Parlament aprova una declaració de suport al MNAC
Per la seva banda, el Parlament ha aprovat aquest dijous una declaració on reclama al Govern esgotar tots els recursos per procurar que les obres es quedin al MNAC.
La declaració, que ha estat impulsada per PSC-Units, Junts, ERC, Comuns i CUP, posa en relleu la professionalitat i el rigor amb què el museu ha custodiat durant dècades aquest patrimoni i exigeix"prioritzar els criteris tècnics i científics de conservació "per sobre de qualsevol altra consideració".
Així mateix, alerta que la situació que s'està vivint ara a Catalunya podria derivar en conseqüències greus per a altres institucions.
L'avís d'Azcón a Illa pel trasllat de les obres
En plena polèmica, el president de l'Aragó, Jorge Azcón, ha dit que aprofitarà la Conferència de Presidents que es fa aquest divendres a Barcelona per reclamar a Salvador Illa que compleixi la sentència del Suprem.
De fet, Azcón assegura que comunicarà al president de la Generalitat qui són els tècnics "amb nom i cognom" que aniran al MNAC per traslladar les pintures a Sixena "amb la major brevetat i totes les mesures de seguretat".
"Volem que les pintures tornin a l'Aragó per fer justícia amb els aragonesos", ha dit Azcón, que ha afegit que "és obligació de la Generalitat fer aquest trasllat".
