Manifestació a Perpinyà en defensa dels Països Catalans per la Diada de la Catalunya Nord

Un miler de persones s'han manifestat aquest dissabte a la tarda a Perpinyà en defensa dels Països Catalans, segons dades dels organitzadors.

La mobilització s'ha fet amb motiu de la Diada de la Catalunya Nord, que commemora la data de signatura del Tractat dels Pirineus, el 7 de novembre del 1659. El tractat va suposar la cessió a França de diversos territoris abans pertanyents a Catalunya, fet que va separar comunitats històricament unides amb una nova frontera administrativa i d'estat.

Un any més, entitats culturals i partits independentistes s'han unit en una marxa en aquesta data amb l'objectiu de reivindicar la llibertat de tots els Països Catalans. A la manifestació, representants de diverses formacions independentistes han reclamat unitat, reconstrucció nacional i defensa del català.

Els missatges de la jornada

El secretari general adjunt d'ERC, Oriol López Mayolas, ha recordat que el Tractat dels Pirineus "va partir la nació pel mig" fa 366 anys. I s'ha mostrat convençut que "Perpinyà i Barcelona, algun dia, tornaran a ser les ciutats més importants dels Països Catalans alliberats".

Per la seva banda, el secretari general de la CUP, Non Casadevall, ha fet una crida a la mobilització i a "passar de la resistència a l'ofensiva" a tots els territoris de parla catalana. Per Casadevall, l'estat francès viu moments de debilitat que "tracta d'amagar amb més centralització, retallades socials i més càstig".

Des d'Arran, Berta Navarrete ha advertit de l'ascens de l'extrema dreta "arreu dels Països Catalans" i ha lamentat que a la Catalunya del Nord estigui fins i tot al govern. 

El president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha cridat a mostrar suport a totes les entitats que treballen per la defensa del català i de la cultura catalana i per contribuir al que ha anomenat un "procés de construcció nacional". 

El president del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), David Minoves, denuncia els atacs que rep la llengua catalana "per terra, mar i aire a la Catalunya Nord, al País Valencià i a les illes Balears". Uns atacs als quals, segons Minoves, "ens estem acostumant, i això no es pot acceptar. Per això, reclama una "resposta col·lectiva".