"Manyac", "balder" i "patuleia", paraules salvades
Les tres paraules que hem decidit defensar de l'oblit aquesta setmana són: manyac/manyaga, balder/baldera i patuleia.
Diem que és manyac qui té un caràcter dòcil, que és de condició suau i no és esquerp, però un manyac també és 'un infant'. Algú manyac és tendre, amorós, cordial i afable. I a algú tan amable i gentil o a un infant segur que us ve de gust fer-li carícies o moixaines... Doncs ho teniu fàcil: podeu fer-li manyagues o amanyacs.
L'origen de manyac és incert; podria venir del llatí maniacus 'maniàtic', i faria referència a canalla capritxosa, o del llatí manuicare, 'passar la mà'.
Quan una cosa no ajusta exactament dins d'una altra diem que va baldera; i quan una peça de vestir no ens estreny i és ampla també diem que ens ve folgada, batzolera o baldera. Balder també vol dir 'sobrer', però això potser és balder dir-ho, perquè ja ho sabíeu!
Pot ser que derivi de balda, la peça que serveix per tancar una porta o una finestra, pel moviment folgat que sol tenir, o del germànic bald, 'ràpid o lleuger de moviments'.
Hi ha qui fa servir la paraula patuleia per referir-se a 'grup nombrós, sobretot de criatures o joves', i diu que se'n van de vacances amb tota la patuleia, la colla, la canalla, i hi ha qui hi dona un sentit més despectiu, de 'gent indesitjable, gentussa o gentalla'.
I és que patuleia vol dir tot això, i també se'n deien els escamots irregulars durant la primera guerra Carlina. Segurament té l'origen en el francès patoullier, 'trepitjar amb força fent soroll', d'on també vindrien paraules com patrulla o pòtol.
Ja ho sabeu: si teniu ocasió de fer servir les paraules manyac, balder i patuleia, no us en estigueu! Dient-les, les protegim de l'extinció.
