Marc Bernabé, traductor de "Shin chan": "El seu creador va venir a l'Ametlla per conèixer la meva àvia"
Quan "Shin chan" es va estrenar a Catalunya fa 25 anys, pocs podien imaginar que aquell nen descarat, obsessionat amb les bromes escatològiques i amb un sentit de l'humor tan irreverent acabaria convertint-se en un dels personatges més estimats de la televisió catalana.
En una època en què l'anime estava associat sobretot a herois, combats i grans aventures, la història quotidiana d'un nen de cinc anys que posava a prova la paciència dels seus pares semblava una aposta tant peculiar com arriscada.
Però el que inicialment podia semblar una sèrie estranya i molt allunyada dels cànons habituals de l'animació japonesa va acabar connectant amb tota una generació d'espectadors.
Les aventures de la família Nohara, el seu humor irreverent i expressions que han quedat gravades en la memòria col·lectiva van convertir "Shin chan" en un fenomen televisiu inesperat que, encara avui, continua despertant nostàlgia entre milers de catalans.
Una carta que ho va canviar tot
L'any 2001, després de participar en l'adaptació catalana de "Shin chan" i de veure com la sèrie triomfava a TV3, Marc Bernabé, traductor especialitzat en llengua i cultura japoneses, es va traslladar al Japó per motius de feina. Durant aquella etapa va decidir escriure una carta a Yoshito Usui, el creador de la sèrie, sense imaginar que aquell gest acabaria donant peu a una amistat molt especial.
El que no esperava era que l'autor li telefonés personalment per convidar-lo a sopar.
Aquella trobada va ser l'inici d'una amistat que es va mantenir durant anys. Bernabé recorda que Usui era molt diferent de la imatge que molts podien imaginar.
Era una persona molt sensible, molt amable i una mica tímida. Res a veure amb la irreverència de 'Shin chan'. Això passa sovint amb molts autors japonesos.
Usui, de fet, evitava deliberadament qualsevol exposició pública. No volia que ningú conegués la seva cara perquè deia mig de broma que si la gent hagués sabut com era, hauria deixat de ser popular.
L'autor de "Shin chan" va visitar Catalunya... d'incògnit
Amb els anys, Bernabé va insistir perquè Yoshito Usui visités Catalunya. L'autor no volia aparèixer en cap esdeveniment públic, però sí que va acceptar fer una visita privada.
Va acabar passant uns dies a l'Ametlla del Vallès, on va conèixer la família del traductor, va visitar les oficines de Daruma Serveis Lingüístics i fins i tot va tastar l'escudella preparada per l'àvia de Bernabé.
Aquella experiència el va marcar tant que va prometre al traductor català que apareixeria en una història de "Shin chan". Bernabé admet que no s'ho va acabar de creure.
Vaig pensar que era una d'aquelles coses que es diuen en un moment d'emoció i que després no passen.
Però sí que va passar.
De traductor a personatge oficial de "Shin chan"
Uns mesos més tard, Marc Bernabé i Verònica Calafell, traductora de "Shin chan" al català i col·laboradora habitual de Bernabé, apareixien dibuixats dins del manga original al costat d'altres persones vinculades a Luk Internacional i a Daruma.
Més endavant, aquell capítol es va adaptar també a l'anime.
És precisament l'episodi ambientat a Barcelona que molts espectadors catalans recorden amb especial afecte.
En la història, Bernabé fa de guia turístic de la família Nohara mentre una confusió amb una motxilla i una valuosa estàtua desencadena persecucions, malentesos i tota mena de situacions absurdes.
Sempre he utilitzat com a avatar la meva cara 'shinchanitzada'. No se m'acut un avatar millor.
El "culet, culet" no existia en japonès
L'episodi ambientat a Barcelona és una de les anècdotes més sorprenents de la relació entre Yoshito Usui i els responsables de l'adaptació catalana de "Shin chan". Però si hi ha una aportació que va acabar deixant empremta en tota una generació d'espectadors és la feina de traducció i adaptació que van fer Marc Bernabé i Verònica Calafell.
Des del primer moment van tenir clar que una traducció literal no seria suficient. La sèrie estava plena de jocs de paraules, referències culturals japoneses i acudits que, traslladats directament al català, haurien perdut gran part de la gràcia.
Per això van apostar per una adaptació que mantingués l'esperit original de la sèrie, però que resultés natural i divertida per al públic d'aquí.
L'exemple més conegut és el del mític "culet, culet", una expressió que va acabar convertint-se en un dels símbols de "Shin chan" a Catalunya.
A la versió original japonesa, el protagonista repeteix "buri-buri", una onomatopeia associada als pets i a fer caca. Traslladar aquell gag de manera literal era pràcticament impossible, així que els traductors van començar a buscar alternatives.
Vam donar-hi moltes voltes fins que vam arribar a 'culet, culet'. Funcionava bé, era sonor, simpàtic i divertit.I va acabar quallant d'una manera extraordinària, recorda Bernabé.
Amb els anys, aquella adaptació es va convertir en una de les expressions més recordades de la història del doblatge en català i en una prova que, de vegades, per ser fidel a l'humor original cal anar una mica més enllà de la traducció literal.
Yoshito Usui va donar el vistiplau
Quan Yoshito Usui va descobrir com s'havien adaptat al català els acudits, els jocs de paraules i les referències culturals de "Shin chan", no només no hi va posar cap objecció, sinó que es va mostrar entusiasmat amb el resultat.
Bernabé recorda que l'autor tenia molta curiositat per saber com havien resolt bromes que, traduïdes literalment, haurien perdut tot el sentit. Després d'escoltar les explicacions sobre el procés d'adaptació, la seva resposta va ser inequívoca.
Per al traductor català, aquell aval va tenir un valor especial. No només perquè venia del creador de la sèrie, sinó perquè confirmava que l'objectiu s'havia complert: mantenir intacte l'esperit de "Shin chan" encara que les paraules fossin diferents.
Veure que ell mateix reia amb algunes de les solucions que havíem trobat va ser molt emocionant", recorda.
Per què "Shin chan" va triomfar a Catalunya?
Vint-i-cinc anys després de la seva estrena, Bernabé està convençut que no hi ha una única explicació per entendre el fenomen "Shin chan". La sèrie era divertida, els personatges funcionaven i l'humor tenia una força universal, però també hi van jugar un paper clau la traducció, el doblatge i la connexió que aquell tipus d'humor va establir amb el públic català.
Segons ell, l'èxit va ser el resultat d'una combinació gairebé irrepetible: una bona sèrie, una adaptació molt treballada, un doblatge excel·lent i un públic disposat a entrar en el joc d'un nen irreverent que va acabar convertint-se en un dels personatges més estimats de la televisió.
Ara, amb el retorn de "Shin chan" a 3Cat, una nova generació tindrà l'oportunitat de descobrir per què aquell fenomen que semblava impossible va acabar convertint-se en tot un clàssic.
