Mares i infants desnonats troben una segona oportunitat en un pis d'acollida

Una de cada tres famílies monoparentals té molts problemes per arribar a final de mes i en molts casos no poden pagar-se un habitatge. En aquest tipus de famílies, la taxa de risc de pobresa, del 35%, està molt per sobre del 25% del conjunt de la població catalana. I la gran majoria de famílies monoparentals, vuit de cada deu, estan a càrrec d'una dona.

Davant d'aquesta situació, l'associació Ningú sense Sostre de Sabadell ha posat en marxa un pis d'acollida per a mares amb fills que no tenen on viure. És una solució provisional fins que es puguin valer per elles mateixes, però el gran problema per poder sortir de la pobresa és la falta de lloguers socials.

Macarena Carmona i Francisca Fernandes són dues de les tres mares que comparteixen el pis d'acollida, on conviuen tres dones i cinc infants. 

Macarena Carmona: "Jo estava ocupant una casa i ens van desnonar. Es passa malament, i més quan tens molts nens. No és el mateix estar sola, que pots anar a qualsevol lloc, que anar amb tres nens."   

Francisca Fernandes: "Em vaig enamorar d'un noi, però quan em vaig quedar embarassada van començar els insults i els maltractaments. I [el nen i jo] vam haver de deixar la nostra llar."

L'associació Ningú sense Sostre fa anys que regenta una casa d'acollida per a persones sense sostre a Sabadell. Al llarg de set anys, hi han passat 113 usuaris, tots homes. En veure que hi havia manca de pisos per a mares en situació d'emergència habitacional, l'entitat va posar en marxa aquest pis d'acollida a finals d'agost, amb la col·laboració d'una educadora social i d'una psicòloga que tenen cura de mares i fills. Rosalia Morera, presidenta de l'associació, explica que busquen un ambient d'estabilitat.

"El projecte consisteix a resoldre el tema emotiu i psicològic i intentar una estabilitat per als nens." 

L'objectiu final del projecte és que les mares s'insereixin en el mercat laboral i puguin tenir la seva pròpia llar:

"Intentar que trobin feina i més endavant es puguin independitzar amb el seu pis de lloguer social. Però aquí no hi veig sortida perquè no hi ha pisos d'allotjament social."

Àngela Toscas, psicòloga voluntària de Ningú sense Sostre, destaca també el confort dels infants:

"Són nens que necessiten molt d'amor, molt de contacte. És important que puguin estar tranquils i que no els traspassi l'ansietat a ells."

Les dificultats d'accedir a un habitatge social

Segons Morera, de les 113 persones que han passat per la casa d'acollida de l'associació, 20 han aconseguit independitzar-se, però cap gràcies a un lloguer social. De fet, una de les mares del nou pis d'acollida també ha vist denegada la seva sol·licitud. I és que a Catalunya, només l'1,5% dels habitatges són socials, mentre que la mitjana europea supera el 15%.

Tot i això, les mares que habiten aquest pis de Sabadell són optimistes pel que fa al futur. 

Francisca Fernandes: "Veig un futur amb molta esperança. Guanyar un sou, pagar els meus deutes i estar bé amb el meu fill, que és la meva família, i la gent que m'estima." 

Macarena Carmona: "Fins que no t'arribi la mort, mira sí hi ha coses per viure i per seguir lluitant. Cal lluitar. De tot se'n surt."