Mari Drammeh, víctima del racisme immobiliari: "Tinc la feina i la família a Olot, però he de viure fora de la ciutat"

Accedir a un habitatge de lloguer pot ser complicat, pels requisits que es posen. I és impossible si la propietat discrimina els possibles llogaters segons el seu color de pell. Això, que atempta contra els drets humans, encara passa a Catalunya. Un exemple és el de Mari Drammeh, activista olotí nascut al Senegal i que fa més de 30 anys que viu a Catalunya.

Tot i tenir un bon sou, fa cinc anys va contactar per telèfon amb una agència de la propietat immobiliària per llogar un pis. Però quan van veure Drammeh en persona, tot va canviar, com ell mateix explica.

"Per telèfon, ningú distingeix si soc blanc, negre o magrebí, perquè parlo bé el català. L'API m'oferia habitatges, però quan els vaig portar la documentació i em van veure el color de la pell, em van denegar el pis.

Vaig adonar-me que era un fet generalitzat parlant-ne amb companys, que van explicar que també els havia passat. Quan ho veus, fa mal."

Arran del que li va passar, Mari Drammeh va estar-se cinc anys sense buscar pis. Al final, n'ha trobat a Tortellà, a vint quilòmetres de la capital garrotxina.

"Tinc la feina i la família a Olot. Conec els casos de parelles que es veuen obligats a viure amb els seus sogres perquè no troben pis. Això ens obliga a marxar de la Garrotxa i fins i tot del país, perquè ens cansem d'esperar."

Des que s'hi va trobar, que lluita contra aquestes situacions des de STOP Racisme Lloguers.

Només a la Garrotxa hi ha cinc casos i trenta testimonis documentats.

 

El pla garrotxí

Fa anys que l'Ajuntament d'Olot coneix alguns d'aquests casos de racisme immobiliari, i des de llavors treballa per evitar-ho amb entitats socials i els API, a través d'una taula de treball. D'aquesta, n'ha sortit un document amb diverses accions per impedir que es repeteixin aquestes situacions.

Entre les 27 accions, hi ha la creació d'una comissió que s'encarregui de seguir els casos que s'identifiquin a la ciutat. Així mateix, es preveu elaborar material de suport i en la formació perquè el personal de l'administració puguin assessorar els afectats.

En l'àmbit més genèric, es volen fomentar espais de trobada intercultural i accions de visibilització per erradicar el racisme.

El pla també compta amb el treball dels API, que impulsaran un servei de mediació per resoldre casos de racisme immobiliari. El seu president, Joan Company, diu que és la via per aconseguir resultats, i evitar així les denúncies.

"Facilitarem un servei quan hi hagi un conflicte vinculat amb aquest tipus de discriminació. Volem intervenir en aquests casos i resoldre-ho."

Hi haurà sancions?

Les entitats socials també accepten esperar el resultat d'aquestes accions abans d'arribar a la denúncia. Drammeh, però, avisa:

"Entenem que s'han de fer coses ja. Si no es treballen les accions consensuades, un dels nostres eixos de treball segueix sent la denúncia, malgrat que sigui un procés llarg i hi hagi poques famílies preparades per afrontar-ho, tant econòmicament com psicològicament."

Es calcula que, a Catalunya, un 80% de casos de discriminació racial en l'habitatge no es denuncien.