Marina Garcés a 'Les dones i els dies': "La pèrdua d'una amiga és un dol del qual socialment no es parla"
Les relacions de parella, de família o fins i tot les laborals tenen un lloc clar a la nostra cultura: se sap com es comencen, com es trenquen i també com se'n ritualitza la pèrdua. Les amistats, en canvi, no tenen aquest marc: no hi ha manuals, ni paraules clares, ni espais per parlar del que passa quan s'acaben.
Potser per això, quan una amistat es trenca, apareix un dol inesperat i sovint incomprès. Per reflexionar sobre aquest tema, la filòsofa Marina Garcés i l'actriu i creadora escènica Núria Corominas han visitat "Les dones i els dies" per parlar sobre els mites que envolten l'amistat i sobre què significa perdre una amiga.
L'amistat i els seus mites
Durant anys s'ha repetit que les dones no poden ser amigues, que l'enveja i la rivalitat són inevitables. Núria Corominas, però, ho desmenteix: ha vist com les amigues de la seva mare mantenien vincles profunds i duradors, gairebé com germanes, i sempre li ha semblat la cosa més natural del món.
També persisteix la creença que les amistats han de ser eternes. En aquest sentit, Marina Garcés posa en dubte aquest mite: "Hi ha amistats que ens acompanyen de manera continuada i altres que són episodis breus però molt valuosos. No cal que estiguin presents en tots els moments de la nostra vida per ser significatives."
L'edat ens limita les amistats?
Un dels temes que apareix durant la conversa és l'amistat entre persones de generacions diferents. Marina Garcés recorda el primer dia de facultat, quan va entrar en una aula plena de gent de totes les edats i es va fer la següent pregunta: "Per què sembla que només dins la família es poden establir vincles amb algú més gran o més jove?"
Explica que aquell moment li va fer descobrir que les relacions poden superar els cercles habituals de la mateixa edat i que compartir espais amb persones de diferents generacions pot donar lloc a converses inesperades i a punts de vista diversos.
El dolor silenciat de perdre una amiga
En la conversa del programa es repeteix una idea: les amistats també tenen moments difícils i, de vegades, cal posar-hi límits. Això pot voler dir demanar una mica d'aire, prendre distància durant un temps o fins i tot acabar la relació.
En aquest context, Marina Garcés assenyala que quan una amistat es trenca, sovint sorgeixen sentiments com la culpa, la confusió i la tristesa. Són emocions que rarament tenen reconeixement social i això fa que el dolor es visqui de manera silenciosa.
