Martorell, el municipi amb més queixes per l'empadronament

Ajuntaments de diferents signe polític estan posant obstacles per empadronar determinades persones al seu municipi, contravenint la normativa i les sentències judicials.

Des de Barcelona, governada pel PSC, fins a Ripoll, a mans d'Aliança Catalana, posen problemes per registrar al padró sobretot persones sense un domicili fix. El municipi que acumula més queixes és Martorell, amb govern municipal de Junts.

L'oficina del síndic de greuges ha revelat a Catalunya Ràdio que només aquest any li han arribat deu casos, però que el problema amb aquest ajuntament ve de lluny. Jaume Saura, l'adjunt general de la síndica, ho atribueix a una decisió política.

"Hi ha una voluntat política de no empadronar la gent que no tingui títol habilitant, és a dir, que no sigui propietari o que no tingui un contracte de lloguer. Qualsevol altra situació consideren que és irregular i es neguen a fer el que diu la legislació."

La legislació diu clarament que totes les persones que viuen en un municipi hi han d'estar empadronades, amb independència de si són propietàries o llogateres, és a dir, de si tenen un títol habilitant o una residència fixa.

Això és així perquè el padró municipal, que és competència dels ajuntaments, ha de contenir una informació precisa sobre la realitat d'aquell municipi, ha de ser una foto fixa del moment, i també perquè estar-hi registrat dona accés al ciutadà als serveis bàsics, com l'escola o el metge.

A través de les xarxes socials, el regidor de la CUP de Llagostera, Jordi Casas, ha explicat tot el procediment i ha puntualitzat que l'empadronament en cap cas suposa regularitzar la condició d'una persona en situació il·legal.

Martorell té el precedent de Premià de Mar, en què un jutge va donar la raó als veïns que van demandar l'Ajuntament per restringir l'empadronament. Jaume Saura creu que si el consistori de Martorell també acaba als tribunals, la resolució serà la mateixa que la de l'Ajuntament del Maresme:

"Hi ha gent a Martorell que està anant als tribunals i denunciant el municipi per prevaricació. A Premià de Mar es va aprovar una moció per impedir l'empadronament a les persones sense un títol habilitant. Uns veïns van portar el cas als tribunals, que els van donar la raó."

L'Ajuntament de Premià va justificar la moció per restringir l'empadronament pel fenomen de l'ocupació il·legal, però el jutge va anul·lar la disposició municipal perquè deixava fora de cobertura col·lectius vulnerables, com les persones sense sostre o les que estan rellogades.

El síndic de greuges ha rebut altres queixes d'ajuntaments com el de Santa Coloma de Gramenet o Badalona, però en aquest cas per casos de relloguer de propietaris que no permeten la inscripció al padró dels seus inquilins.

En canvi, no li ha arribat encara cap queixa de Ripoll, malgrat la irregularitat de la declaració que va fer la seva alcaldessa, Sílvia Orriols, en un ple municipal, assegurant que no s'empadronaria ningú sense títol de propietat o contracte de lloguer, per evitar l'efecte crida a l'ocupació il·legal. Orriols va penjar el vídeo a les xarxes socials, i va rebre una allau de reaccions a favor i en contra.

A Tarragona, diverses entitats socials han llançat una campanya reclamant el dret a l'empadronament, després de detectar-hi problemes.

L'adjunt de la síndica recorda que el padró és una competència municipal i que moltes poblacions ho estan fent bé, i es mostra preocupat pel fet que a Barcelona s'hagin denunciat traves, ja que fins ara era un exemple a seguir.