"SENSE FICCIÓ": MATERIAL COMPLEMENTARI D'"EL FUTUR DEL CATALÀ"
Massa puristes o massa laxos?
La llengua desperta passions. Les xarxes socials són l'escenari d'abrandades discussions sobre la idoneïtat d'aquella paraula o d'aquella altra expressió. De la mateixa manera que molts aficionats porten un entrenador a dins, molts catalanoparlants porten un filòleg o un professor de català a dins. Ens prenem la llengua massa seriosament? Som massa puristes? O, per contra, massa permissius?
09/06/2022 - 20.15 Actualitzat 14/06/2022 - 13.03
La preocupació per la correcció no és exclusiva del català. Passa el mateix en moltes llengües, segons la professora de la UB Neus Nogué Serrano. El llenguatge és el que ens fa humans, és el que ens permet socialitzar-nos. "Ens agrada parlar de llengua perquè forma part de la nostra identitat i de la nostra identitat col·lectiva."
"Els correctors no sol·licitats fan molt de mal, perquè generen inseguretat."
Neus Nogué Serrano, professora de Lingüística
Per això vivim la llengua d'una manera molt intensa. Twitter n'és un clar exemple. La gent que espontàniament corregeix la manera com escriuen els usuaris "fan molt de mal a la llengua, perquè generen inseguretat". Nogué afegeix que en molts casos les correccions que fan són extremadament discutibles, perquè discuteixen coses que estan acceptades. No corregeixen per un criteri objectiu, sinó subjectiu, normalment són correccions "puristes i molt discutibles". Pau Vidal va arribar a fer un llibre sobre la qüestió: "Corregir mata".
Avui és notícia
Publicat el Dossier Epstein: milers de documents de la xarxa pedòfila de l'empresari amic de Trump
20 municipis rebran 233 milions de la llei de barris: quins són i a què destinaran els diners
Relators de l'ONU denuncien el "tracte cruel i degradant" del desallotjament del B9 de Badalona
L'Ajuntament de Badalona fa fora les desenes de persones acampades davant el B9
Ordeig diu que els experts europeus no veuen per ara indicis que la pesta porcina sortís de l'IRTA-CReSA