Matute rep el Premi Cervantes i diu que "el que no inventa, no viu"
L'escriptora catalana Ana María Matute, de 85 anys, ha rebut de mans del rei, Joan Carles, el Premi Cervantes 2010, un dels més alts guardons de les lletres hispanes. Matute, poc amant de fer discursos, ha destacat la seva "entrega total" a la invenció al llarg de la seva vida perquè "el que no inventa, no viu".
2 min
L'escriptora barcelonina, Ana María Matute, de 85 anys, ha rebut el Premi Cervantes 2010 de mans del rei, Joan Carles, en un acte solemne que s'ha celebrat al paranimf de la universitat madrilenya d'Alcalá de Henares. El monarca ha entregat el guardó a l'autora, asseguda en una cadira de rodes.
Matute, que s'ha disculpat per no poder llegir el discurs des de l'estrada, ha subratllat la seva passió per la literatura i la seva "entrega total" a la invenció al llarg de la seva vida. "Sant Joan va dir: El que no estima està mort i jo m'atreveixo a dir: "El que no inventa, no viu".
La novel·lista catalana és la tercera dona que rep el Cervantes en les més de tres dècades d'història del premi, el màxim guardó de les lletres hispàniques. Abans, l'havien rebut la filòsofa María Zambrano i la poeta cubana Dulce María Loynaz.
Escriptora des de la infància
Ana María Matute va néixer a Barcelona el 26 de juliol del 1925, i ja des de la seva primera infància escrivia i il·lustrava els seus propis contes. Als disset anys va presentar la seva primera novel·la, "Pequeño teatro", però no la va poder veure publicada fins al 1954, any en què va guanyar el Premi Planeta.
Tot i això, el 1947 ja es va donar a conèixer a la revista "Destino" amb el seu primer conte, "El chico de al lado", al qual seguirien "Sombras" i molts d'altres. Aquest mateix any, la seva novel·la "Los Abel" va ser finalista del Premi Nadal i, des d'aleshores, va començar una llarga trajectòria literària plena de premis entre els quals destaca, en la seva primera etapa, el Premi Gijón (1952) per "Fiesta al noroeste".
Després d'un llarg període de silenci, el 1996 va veure la llum la gran obra de la seva vida, "Oblidat rei Gudú", un univers mític fruit de les seves lectures i viatges per tot Europa, en què havia treballat molts anys, i en què reflecteix els seus temes favorits: els contes i les llegendes europees.
Entre els múltiples guardons que ha rebut, hi figuren el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles el 2007 al conjunt de la seva obra; el Premi Nacional de Literatura Miguel de Cervantes el 1959 per "Els fills morts"; el Premi Nadal el 1959 per "Primera memòria" i el Premi de la Crítica de Narrativa per "Els fills morts".
Matute, que s'ha disculpat per no poder llegir el discurs des de l'estrada, ha subratllat la seva passió per la literatura i la seva "entrega total" a la invenció al llarg de la seva vida. "Sant Joan va dir: El que no estima està mort i jo m'atreveixo a dir: "El que no inventa, no viu".
La novel·lista catalana és la tercera dona que rep el Cervantes en les més de tres dècades d'història del premi, el màxim guardó de les lletres hispàniques. Abans, l'havien rebut la filòsofa María Zambrano i la poeta cubana Dulce María Loynaz.
Escriptora des de la infància
Ana María Matute va néixer a Barcelona el 26 de juliol del 1925, i ja des de la seva primera infància escrivia i il·lustrava els seus propis contes. Als disset anys va presentar la seva primera novel·la, "Pequeño teatro", però no la va poder veure publicada fins al 1954, any en què va guanyar el Premi Planeta.
Tot i això, el 1947 ja es va donar a conèixer a la revista "Destino" amb el seu primer conte, "El chico de al lado", al qual seguirien "Sombras" i molts d'altres. Aquest mateix any, la seva novel·la "Los Abel" va ser finalista del Premi Nadal i, des d'aleshores, va començar una llarga trajectòria literària plena de premis entre els quals destaca, en la seva primera etapa, el Premi Gijón (1952) per "Fiesta al noroeste".
Després d'un llarg període de silenci, el 1996 va veure la llum la gran obra de la seva vida, "Oblidat rei Gudú", un univers mític fruit de les seves lectures i viatges per tot Europa, en què havia treballat molts anys, i en què reflecteix els seus temes favorits: els contes i les llegendes europees.
Entre els múltiples guardons que ha rebut, hi figuren el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles el 2007 al conjunt de la seva obra; el Premi Nacional de Literatura Miguel de Cervantes el 1959 per "Els fills morts"; el Premi Nadal el 1959 per "Primera memòria" i el Premi de la Crítica de Narrativa per "Els fills morts".
