Màxima pressió per a Sánchez: claus d'una setmana d'alt voltatge a Madrid
"He decidit seguir, amb més força que mai". Fa poc més d'un any, Pedro Sánchez sortia d'uns dies de reflexió amb el convenciment de lliurar la batalla política contra els qui l'acusaven d'estar encerclat per la corrupció. Aleshores els focus estaven posats en la seva dona, Begoña Gómez.
Un any després, els atacs no s'han aturat i l'ofensiva mediàtica i judicial ha anat a més. Queden dos anys encara per a les eleccions generals.
Aquesta setmana, però, la pressió ha pujat d'intensitat i ha saltat els límits de la madrilenya M-30. La polèmica pels àudios de la ja exmilitant Leire Díez i l'accidentada roda de premsa per donar explicacions han donat munició extra al PP per intensificar les crides a posar punt final a la legislatura.
Un avançament electoral va ser el punt en comú de gairebé totes les intervencions dels barons del PP a la Conferència de Presidents de Barcelona aquest divendres. Però Sánchez va tallar en sec aquesta opció i va descartar, davant de tots, donar per acabat el seu mandat: "La intenció del govern és respectar els temps de la democràcia i celebrar les pròximes eleccions el 2027, quan toquen", va sentenciar.
Dificultats per marcar l'agenda
Tot i que Leire Díez ha procurat erigir-se en tallafoc del PSOE, les gravacions han centrat la conversa pública i han difuminat, des de fa dies, tots els intents del PSOE de marcar l'agenda política.
L'exemple més evident ha estat la Conferència de Presidents d'aquest divendres: els socialistes volien que servís per posar l'habitatge al centre --conscients que aquesta és la gran preocupació de la ciutadania--, però han hagut de cedir a les pressions del PP i obrir el guió a altres temàtiques poc còmodes per a La Moncloa, com el finançament singular de Catalunya.
A l'altre extrem de l'arc parlamentari, ERC i Podem han demanat a Sánchez que comparegui al Congrés per donar explicacions sobre el cas. A les esquerres no els agrada el silenci del president espanyol, de qui voldrien més determinació a l'hora de legislar per netejar el que anomenen les clavegueres de l'Estat.
De fet, després del període de reflexió del 2024, el líder socialista va prometre lluitar contra "la màquina del fang" i el Consell de Ministres va aprovar un Pla d'Acció per la Democràcia, amb bona part de les mesures encara per desenvolupar.
La vicepresidenta Yolanda Díaz, de Sumar, ja ha demanat al president espanyol que actuï en aquest tema amb la mateixa "contundència" que va aplicar amb l'exministre Ábalos.
De moment, el president espanyol guarda silenci i fa un mes que evita respondre preguntes de periodistes o concedir entrevistes, a l'espera que baixin els decibels de la pressió política i mediàtica.
Connectant casos
Un dels elements que ha afegit tensió a la setmana política a Madrid ha estat la presència de l'empresari Víctor de Aldama a la roda de premsa de Díez. Per què? Doncs perquè De Aldama és, presumptament, el comissionista del cas Koldo, que implica l'exministre i exhome de confiança de Sánchez, José Luis Ábalos.
La seva presència a l'acte connecta en l'imaginari col·lectiu les dues polèmiques. A més, en els dos caos hi té un paper destacat l'UCO, la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil.
En el cas de Díez perquè, suposadament, buscava draps bruts de determinats alts càrrecs d'aquesta unitat. L'UCO va ser l'encarregada d'investigar De Aldama en el cas Hidrocarburs, en què se l'acusa de formar part d'una trama que hauria defraudat 182 milions d'euros a Hisenda.
Aquest cas el va portar a presó preventiva i, des que en va sortir, ha posat la banya contra el govern de Pedro Sánchez i el seu entorn.
Neguit al PSOE?
A dos anys per a les eleccions generals i per a les municipals, tot aquest clima de tensió ha despertat algunes de les veus crítiques dins del PSOE. De moment, sense grans sorpreses.
A habituals com l'aragonès Javier Lambán i el castellano-manxec Emiliano García-Page, s'hi ha sumat l'exdiputat basc Eduardo Madina, que va disputar el lideratge del partit a Sánchez i va perdre.
Madina ha assegurat que en els anys de lideratge de Zapatero i de Rubalcaba --el seu mentor polític-- no hi havia casos com els d'ara. "El que faltava del quartet de ressentits", li ha etzibat a la xarxa X el ministre de Transports, Óscar Puente.
Un altre dels qui han carregat contra Sánchez és l'exlíder dels socialistes madrilenys Tomás Gómez, que va ser destituït per l'actual president del govern espanyol el 2015.
El gran interrogant és si aquest discurs traspassarà el perímetre actual i si la preocupació s'instal·larà en aquells que han d'afrontar el veredicte de les urnes municipals el 2027. De fet, la demanda de García-Page és que s'avancin les generals perquè la prova del cotó l'entomi Sánchez i no pas alcaldes i regidors.
Feijóo s'encomana a Ayuso
La intensitat de la setmana ha donat embranzida a un PP que veu acabat el govern espanyol, a qui acusa d'haver "enverinat" la política.
Amb el congrés del partit a la cantonada --al mes de juliol-- el líder popular, Alberto Núñez Feijóo, ha optat per la duresa discursiva i per fer pinya amb la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que es va aixecar --sola-- de la Conferència de Presidents quan s'hi va parlar en basc i català. La resta de barons populars, però, no la van seguir.
Les polèmiques al voltant del PSOE han servit a la direcció del carrer Génova per enviar sense descans tots els dards contra La Moncloa, sense deixar espai per als pactes d'estat, i evitar cap fissura amb l'ala més dretana del partit. Alhora, aquest adversari clar ha aplanat de nou l'entesa entre els populars i Vox a les comunitats autònomes i per aprovar pressupostos.
En aquest cas, la incògnita és saber si el PP podrà sostenir dos anys aquest nivell de pressió. José María Aznar ja ha recomanat a Feijóo "cap fred" i que s'oblidi de mocions de censura que no portarien enlloc i que cohesionarien una majoria progressista que aquests últims dies està, com a mínim, desconcertada.
