Meloni vol imposar el seu relat polític a la televisió pública

Vuit mesos després d'arribar al poder, la primera ministra d'Itàlia, Giorgia Meloni, pren el control de la televisió pública del país - la RAI - per imposar el seu relat polític. El seu objectiu, segons ha dit, és "alliberar la cultura del poder intolerant de l'esquerra". L'oposició parla de "caça de buixes". 

La política ultradretana ha començat escapçant la cadena estatal i destituint els principals càrrecs. Ha apartat el director general Carlo Fuortes i hi ha col·locat Giampaolo Rossi, un personatge polèmic per la seva simpatia cap a Donald Trump o Vladímir Putin. Periodistes històrics de la RAI, com Fabio Fazio o Lucia Annunziata, ja han dimitit perquè no estan d'acord amb la nova direcció de la cadena.

Una veu autoritzada del país com és el periodista Mario Calabresi, exdirector dels diaris "La Stampa" i "La Repubblica", desaprova aquests canvis. Durant la seva visita a Barcelona, per presentar el llibre "Salir de la noche" (Libros del Asteroide), n'ha parlat a Catalunya Ràdio:

"Si arribes a la RAI, prens l'espai, col·loques els teus amics i fas fora les persones que són d'esquerres... Això no és un canvi de cultura, això és una ocupació, és una altra cosa." 

Calabresi assenyala que els diversos governs, un cop arribaven al poder, canviaven els directors dels informatius de la cadena. Per a l'exdirector de la Stampa i la Repubblica,  el problema és que Meloni no nomena els alts càrrecs en funció de les seves aptituds, sinó que tria les persones del seu cercle més proper:

"No escull mai una persona que puguis dir: "Entesos, és de dretes, però és un periodista molt preparat". No, està posant a tot arreu els seus amics."

A més, els sindicats de periodistes lamenten que Meloni, la primera dona primera ministra de la història d'Itàlia, pràcticament no hagi nomenat cap dona per liderar la RAI. 

Pèrdua dels valors democràtics

Personalitats del país, com l'exprimer ministre Romano Prodi, parlen obertament de deriva autoritària. Calabresi diu que la primera ministra està marginant el Parlament, ja que governa a cop de decret. Tot i això, el periodista i escriptor matisa que aquesta tendència ja va començar als anys 2000, amb Silvio Berlusconi. Amb tot, Calabresi lamenta que s'estan perdent els valors democràtics:

"No és Meloni que ha canviat el discurs, Meloni ha estat elegida perquè abans ja havia canviat el discurs.  Hem de refer un discurs important sobre els valors de la democràcia en la nostra societat. El problema és que em fa la impressió que ja sigui a Grècia, a Itàlia, a Espanya o a França...s'estant perdent aquests valors."

I descriu Meloni com a postfeixista:

El símbol de Meloni és una flama, és la flama del partit postfeixista italià: el Moviment Social. Encara avui ella reivindica una part de la identitat postfeixista. 

De fet, el govern italià ha nomenat com a presidenta de la Comissió Antimàfia Chiara Colosimo, que en el passat havia fet apologia del feixisme i havia defensat el llegat de Mussolini. La seva elecció ha estat criticada tant per les víctimes tant de la màfia com del terrorisme per una foto seva amb un terrorista neofeixista condemnat per la mort de 85 persones en la matança de l'estació de Bolonya el 1980, durant els anomenats anys de plom.

Més polèmiques

El govern de coalició, de Germans d'Itàlia de Meloni, Forza Itàlia de Berlusconi i la Lliga de Matteo Salvini, durant les últimes setmanes ha mostrat més clarament el seu discurs i el seu full de ruta. Un discurs enfocat a criminalitzar la migració i a defensar el concepte de família tradicional. El ministre d'Agricultura, Francesco Lollobrigida, demana incrementar la natalitat per fer front a la "substitució ètnica" que, segons ell, provoca la immigració.

A finals de maig, els opositors d'esquerres han retret al partit Germans d'Itàlia de Meloni que no condemnés la violència policial contra una dona transsexual a Milà. Alguns activistes alerten que el govern fomenta un clima d'odi i de transfòbia.

D'altra banda, l'executiu té entre mans un projecte de llei per considerar la maternitat subrogada com un delicte universal. És a dir, els italians que acudeixin als ventres de lloguer, encara que sigui a l'estranger, seran perseguits per la justícia.