Menjadors Compulsius Anònims, l'associació que ajuda a superar les afartades

El gest d'obrir la nevera es pot convertir en un malson per a les persones que mengen compulsivament. La pandèmia ha fet aflorar o ha agreujat trastorns de salut molt diversos. Els trastorns alimentaris, incloent-hi les afartades de menjar, han pujat un 20%, especialment en edats entre els 22 i els 50 anys. Afartar-se compulsivament és també una malaltia mental, causada per ansietat, estrès i nervis. Els afectats, sovint incompresos en el seu entorn, troben resposta anímica en reunions grupals com les de Menjadors Compulsius Anònims.

Fernando Fernández Aranda, coordinador de la Unitat de Trastorns Alimentaris de l'Hospital Bellvitge, descriu com són els episodis d'afartament: "una gran quantitat de menjar, una barra sencera de pa o un gelat de mig quilo, en mitja hora". Explica que s'ho mengen "amb una pèrdua de control important".

Per combatre aquests trastorns, existeix Menjadors Compulsius Anònims, una entitat que, seguint la línia d'Alcohòlics Anònims, posa el problema sobre la taula i aporta eines per combatre'l.

Hem parlat amb tres persones que tenen aquest trastorn. La María, que ha hagut de conviure amb les afartades des de molt jove i fa vint anys que participa a les reunions de Menjadors Compulsius. En Jordi i la Sílvia, que expliquen que una vegada han començat no poden parar. Podeu veure el seu testimoni en aquest vídeo:

Uns quants han optat per abstenir-se de dolços i no menjar entre hores, però la temptació i la malaltia sempre hi seran.

Mèdicament, hi ha tractaments psicològics i farmacològics per aquest trastorn alimentari. Però el confinament i la pandèmia han fet pujar molt les visites a unitats de trastorns alimentaris. El doctor Fernández Aranda explica que l'augment del sedentarisme i les situacions d'estrès han fet créixer el menjar de forma emocional.

Per a casos com aquest, el Departament de Salut ofereix una guia per a famílies amb persones afectades per trastorns de la conducta alimentària.