Menjar insectes per salvar el planeta
La indústria alimentària és insostenible. Els recursos s'exhaureixen i el malbaratament alimentari penalitza el medi ambient. Creix la desigualtat social i augmenten la desforestació, amb grans explotacions agroramaderes, i l'escalfament global.
Per això cal fer la transició cap a una alimentació saludable i sostenible, segons s'assegura a l'exposició "Menja, actua, impacta" que es pot veure a la seu de Fundesplai, al Prat de Llobregat, fins a l'estiu de l'any que ve. La mostra dibuixa una situació d'emergècia i la il·lustra amb uns seguit de dades que resumin a continuació.n
Estem malbaratant un terç de la producció alimentària. I això genera un gran impacte mediambiental: entre el 8% i el 10% de les emissions globals d'efecte hivernacle.
El sobrepès infantil ja se situa en el 35%. Per produir una sola hamburguesa de vedella calen 3.000 litres d'aigua. El 60% del peix ja ens arriba de les piscifactories, i per tant s'alimenta amb pinso. Aquestes són algunes de les demolidores dades que aporta el director de l'exposició i director d'innovació i continguts de Fundesplai, Carles Xifra.
Som un país productor de pomes, patates, arròs o gambes. Però tots aquest productes fan, de mitjana, 39.000 quilòmetres, és a dir, la volta al món. Hi ha una altra dada espectacular sobre plàstics i envasos: hi ha informes que defensen que estem menjant entre 5 i 7 grams de microplàstics a la setmana per persona. El que equivaldria a menjar-se una targeta de crèdit per persona cada setmana.
L'exposició, molt pensada per al públic juvenil, ens dona la benvinguda amb un audiovisual molt dinàmic, projectat en tres pantalles simultàniament i que transmet el missatge en forma de rap:
Tanca la boca i obre els ulls. Hi ha una altra manera de menjar. Una que cura les persones, la societat, la natura. No cal ser Ferran Adrià, ni fer un cop d'estat, ni fer-se vegetarià. Només cal que et centris en el teu plat. Tens tres àpats a diari. Petits productors que volem canviar els hàbits alimentaris. Aquesta és la forma de lluita... 85.000 àpats a la vida. Has de girar aquesta truita...
L'exposició planteja cinc grans reptes: reduir el malbaratament alimentari, disminuir la presència de la proteïna animal a les nostres dietes i dels ultraprocessats. Recuperar el consum del producte de proximitat i de temporada i també reduir la presència d'envasos i plàstics en la indústria alimentària.
La indústria de l'alimentació, a part d'estar estretament lligada a l'energia, per produir i transportar la producció, i als envasos de plàstic també està molt relacionada amb el consum de l'aigua. En Carles Xifra posa d'exemple la vedella i l'alvocat.
Aquí a l'exposició podeu veure una immensa pila d'ampolles de plàstic d'aigua. Representen els 3.000 litres que calen per produir una sola hamburguesa de vedella. Són dades desconegudes. A vegades també desconeixem que l'alvocat necessita una gran quantitat d'aigua i que el seu cultiu està relacionat amb xarxes de narcotraficants que es financen amb la seva producció.
Espanya és el principal productor d'alvocats d'Europa. N'exportem i importem la mateixa quantitat, i dels nostres no en trobem al supermercat. En consumim tot l'any i és un producte de temporada.
L'exposició ens proposa un mercat de solucions. Aquí hi trobem alternatives alimentàries. Algunes ja es comercialitzen, però d'altres encara no. Aliments processats fets amb insectes, com barretes energètiques, farines o pastes, cosa que, en un país on mengem cargols, recorda Xifra, no ens hauria d'estranyar gaire.
Hamburgueses fetes amb llegums. O altres propostes més futuristes com la carn feta a partir de cèl·lules mare, sense la necessària col·laboració, com fins ara, d'animals vius. També ens presenta diversos productes de "packaging" sostenible, sense plàstics.
També se'ns proposa un espai per a la reflexió. On el visitant, davant uns miralls, pot certificar el seu compromís amb el medi ambient i comprovar que tot i ser un granet de sorra, el seu gest se suma al de milers de ciutadans de la Terra que també s'hi han compromès.
Entre els 1.500 metres de l'exposició també hi ha un "escape food". En aquest cas hem d'aconseguir fugir d'un supermercat després d'haver fet la compra, com explica en Carles Xifra, director de la mostra.
El preu que es paga a l'escape food no està marcat a les etiquetes. El preu que es paga no el determina el preu de l'etiqueta sinó el que pagaran les generacions futures. Ens convida a fer un viatge en el temps. Cap a un futur distòpic, al 2050. On hem de canviar moltes coses per poder tornar al present per no trobar-nos aquest futur que no volem de cap manera.
Part d'aquesta factura, i que també recull la mostra, són els sediments que deixarà la nostra era: l'Antropocè. En una de les sales hi ha un cilindre amb una secció de la sedimentació, és a dir, amb l'empremta geològica que deixarem. I bàsicament hi ha cinc elements: ciment, àtoms radioactius, ossos de pollastre i microplàstics. L'exposició ens pregunta: som a temps d'evitar-ho?
