Més de cent pobles van canviar de nom durant la Guerra Civil: quan Sant Boi es va dir Vilaboi

Aquest mes de juliol vinent farà 90 anys que va esclatar la Guerra Civil i encara hi ha episodis poc coneguts d'aquell període, com ara que els republicans van canviar el nom de més d'un centenar de pobles.

Ho van fer, sobretot, per eliminar les referències religioses, molt presents a la toponímia catalana des de l'edat mitjana. Així, Sant Feliu de Guíxols va perdre el "sant" i es va passar a dir simplement Guíxols.

També es va canviar el nom de pobles que feien referència a antics dominis senyorials o a la reialesa, com ara Molins de Rei, que es va rebatejar com a Molins de Llobregat.

La toponímia com a arma política

Joan Tort, catedràtic de Geografia de la UB i autor d'un estudi sobre aquest tema, explica que "la substitució de la toponímia vigent per una de nova és habitual en processos revolucionaris i quan hi ha canvis en el règim polític".

En aquest sentit, el cop d'estat del 18 de juliol del 1936 no va ser una excepció.

La tradició anarcosindicalista del moviment revolucionari català, molt bel·ligerant contra l'Església, va contestar a l'alçament militar amb un renovat "fervor", que el va portar a rebatejar 124 dels 1.068 municipis que en aquell moment hi havia a Catalunya, l'11,6%.

També es van canviar els noms de carrers i places, però, sens dubte, el canvi dels noms dels municipis va tenir un impacte més gran.

Quins criteris es van seguir?

El professor Tort recorda que després de l'esclat de la guerra es van viure mesos de molta "agitació i desgovern". Va ser aleshores quan els anomenats comitès populars van decidir els canvis de nom "sota el seu criteri i al marge de tota legalitat".

No va ser fins a l'octubre del 1936 que la Generalitat republicana hi va començar a intervenir per posar-hi una mica d'ordre. Es va establir que per canviar el nom d'un poble calia primer un acord de l'ajuntament que després s'havia de sotmetre a l'aprovació del Consell de la Generalitat.

Però quins van ser els criteris que van seguir els comitès populars a l'hora de decidir els canvis de nom? El primer era molt clar: fer desaparèixer del mapa tots els "sants" i "santes" possibles. En altres casos, van incorporar referències geogràfiques o històriques als nous noms dels municipis. Aquests en són alguns exemples:

Noms que van suprimir el "Sant/Santa":

• Sant Sadurní d'Anoia ⇒ Sadurní d'Anoia
• Sant Andreu de Llavaneres ⇒ Llavaneres
• Sant Feliu de Guíxols ⇒ Guíxols
• Sant Jordi Desvalls ⇒ Desvalls
• Santa Maria d'Oló ⇒ Oló

Noms que van incorporar elements geogràfics:

• Sant Privat d'en Bas ⇒ Puigsacalm (muntanya)
• Sant Mori ⇒ El Puig (turó)
• Sant Daniel ⇒ La Vall de Galligants
• Sant Gregori ⇒ Tudela de Ter (riu)
• Santa Pau ⇒ Pau de Sert (riu)
• Sant Pau de Segúries ⇒ Segúries de Ter (riu)
• Palau de Santa Eulàlia ⇒ Puigflorit de Fluvià (riu)
• Sant Quintí de Mediona ⇒ Aigüesbones (fonts)
• Sant Antoni de Calonge ⇒ Llevantí de Mar (costa)
• Sant Cugat del Vallès ⇒ Pins del Vallès (arbres)
• Sant Feliu de Llobregat ⇒ Roses de Llobregat (flors)
• Santpedor ⇒ Graner de Bages (conreu de cereals)
• Sant Climent de Llobregat ⇒ Cirerer de Llobregat (fruiters)

Noms que van incorporar elements històrics:

• Sant Pere Pescador ⇒ Empori (Empúries)
• Sant Joan de Palamós ⇒ Vila-romà (imperi romà)
• Sidamon ⇒ Olèstria (antic topònim)
• Sant Pere de Vilamajor ⇒ La Força (antic topònim medieval)

Tal com ja hem apuntat, els canvis de nom durant la Guerra Civil només van afectar l'11,6% de tots els municipis. N'hi va haver, per tant, que el van conservar malgrat tenir connotacions religioses evidents. Va ser el cas de la Bisbal d'Empordà, la Seu d'Urgell, Vallbona de les Monges, Verges i Vila-sacra.

"Es va improvisar força"

El catedràtic Joan Tort explica que la gran majoria de canvis de nom es van fer durant el primer any i mig de guerra. I afegeix que, en alguns casos, hi va haver una bona dosi d'inventiva. Un exemple d'això és Vilaboi, nom amb què es va rebatejar Sant Boi de Llobregat:

Aquest geògraf afegeix que en moltes ocasions es van triar noms de forma "gratuïta i oportunista". Explica, per exemple, que Santpedor es va passar a dir Graner de Bages, i a Sant Climent de Llobregat se li va posar el nom de Cirerer de Llobregat quan "evidentment no eren els únics pobles que cultivaven cereals i cireres".

I Tort creu que, en alguns casos, els noms triats sonaven directament a "eslògans". És el cas, diu, d'Aigüesbones, la denominació que els republicans van triar per referir-se a Sant Quintí de Mediona, un municipi amb moltes fonts d'aigua: "Avui en diríem publicitat, ja que Aigüesbones sona a marca comercial".

De Vilaboi a San Baudilio

Com és obvi, els 124 canvis de nom que es van fer quan va esclatar la Guerra Civil van tenir els dies comptats. L'abril del 1939, amb la victòria del bàndol nacional, tota aquella toponímia aprovada per la Generalitat republicana es va declarar nul·la.

Però la cosa no va quedar aquí. Alguns dels noms canviats no només van recuperar la denominació anterior al 1936 --els sants i santes--, sinó que a més van ser castellanitzats pel règim franquista.

Així, Sant Boi de Llobregat, que com hem explicat havia adoptat el nom de Vilaboi, es va convertir en San Baudilio de Llobregat. A Sant Cugat del Vallès li va passar el mateix. El 1937 es va rebatejar com a Pins del Vallès i d'aquí va passar a dir-se San Cucufate del Vallés: tres versions en poc més de dos anys.

I la mateixa història es va repetir amb tots els "Quirzes": Sant Quirze del Vallès (Sant Quirze de la Serra abans de la guerra), Sant Quirze de Besora i Sant Quirze Safaja van passar a denominar-se San Quirico.

Tros d'història poc coneguda

Com apuntàvem en començar, aquest és un capítol no gaire conegut la nostra història. El catedràtic de Geografia de la UB Joan Tort apunta quines en poden ser les causes.

Per començar, diu, no hem d'oblidar que aquest episodi forma part de la història dels perdedors de la guerra. A més, va ser un canvi molt profund, però molt acotat en el temps i seguit d'un període de 40 anys de silenci durant el franquisme:

Val a dir, però, que també hi va haver municipis que després de la mort de Franco van decidir recuperar oficialment el nom adoptat durant l'etapa republicana. És el cas de Bellaguarda, Calldetenes, els Hostalets de Pierola, Montellà i Martinet, Navàs, Vilanova del Vallès i Vilassar de Dalt.