Més de dos mil xiprers i reg sostenible: així serà el nou Laberint d'Horta
L'Ajuntament de Barcelona ha iniciat els treballs de plantació de verd de les obres de restauració del laberint vegetal del parc del Laberint d'Horta.
El parc del Laberint d'Horta, creat a partir de 1791 per encàrrec del marquès de Llupià, de Poal i d'Alfarràs, Joan Antoni Desvalls, és un conjunt de jardins de 54 hectàrees.
L'element més emblemàtic d'aquest jardí-museu és el laberint vegetal, ideat per Josep Mas Dordal el 1794 i dibuixat per l'enginyer Domenico Bagutti. Es tracta d'una composició única que combina vegetació i arquitectura, amb els xiprers com a element principal, considerada un autèntic monument viu que uneix història i natura.
El laberint va tancar el mes de març i continuarà tancat al públic mentre es fan les obres de remodelació i el temps necessari per a l'arrelament de la nova vegetació, però la resta del parc es manté obert amb normalitat.
S'ha volgut fer una recuperació històrica i paisatgística d'aquest espai emblemàtic de Barcelona per garantir-ne la protecció, conservació i sostenibilitat.
S'hi plantaran 2.211 xiprers nous. Tots d'una alçada d'entre 160 i 175 centímetres. Amb els xiprers nous es recuperarà el recorregut original del laberint, d'un quilòmetre i mig de camí.
En paral·lel es renovarà tot el paviment per fer-lo més permeable, i s'instal·larà un sistema de reg sostenible per degoteig i que es pot gestionar a distància.
El nou sistema permet una regulació segons l'orientació, les zones d'ombres i l'estat de la vegetació. Un tipus de reg adaptat a les necessitats dels xiprers, que requereixen més aigua en les capes profundes que un sòl molt humit.
A banda, s'ha actuat en el drenatge del sòl, la recol·locació de rajols de ceràmica al perímetre dels parterres i la reconstrucció de la subestructura de fusta de l'illa central.
El sistema de reg del segle XVIII
Durant els treballs s'ha dut a terme una intervenció arqueològica preventiva que ha permès documentar les estructures originals del jardí, incloent-hi el sistema de reg dissenyat al segle XVIII.
Les feines de remodelació han posat al descobert els fonaments originals del laberint i un sistema de reg per inundació, amb una entrada d'aigua situada a l'angle est i una xarxa de distribuïdors i canalitzacions que connectaven els parterres. El desnivell natural del terreny, de gairebé dos metres i mig, facilitava el recorregut de l'aigua fins a la sortida al sector sud.
En total, s'han documentat 57 trams de canalitzacions, moltes de les quals conserven la fisonomia original, malgrat reformes puntuals de principis del segle XX.
Les obres, que està previst que acabin el primer trimestre de 2026, tenen un pressupost d'1,32 milions d'euros i són finançades en un 75% pels fons europeus Next Generation.
L'última restauració en profunditat del parc es va fer ara fa 30 anys, el 1994.
