Més de la meitat de la marihuana decomissada a la Unió Europea es produeix a Catalunya

La major part de l'haixix, de la cocaïna i de la marihuana que es decomissa a la Unió Europea entra per Espanya o --en el cas de la marihuana-- es produeix a Espanya.

Així es desprèn de l'informe anual que ha presentat avui a Lisboa l'Observatori Europeu de la Droga i les Toxicomanies (EUDA), l'agència de la Unió Europea (UE) que difon informació sobre les drogues i toxicomanies. I, en marihuana, Catalunya hi juga un paper molt important.
 

Catalunya, el jardí de la marihuana d'Europa

En l'informe presentat aquest dimecres, l'EUDA recull les dades dels 27 estats membres i també de Finlàndia i Turquia, corresponents al 2023.

És l'any en què els Mossos d'Esquadra van decomissar a Catalunya 6,2 tones de marihuana, entre plantes i cabdells. Una xifra que representa més de la meitat de les 11 tones del total registrat a la UE.

D'aquí ve la marca policial que Catalunya és el jardí de la marihuana d'Europa.

Hi ha producció i tràfic perquè hi ha consumidors. Un 1,5% de la població dels ciutadans europeus --més de quatre milions de persones-- consumeixen cada dia o gairebé cada dia cànnabis en les diferents modalitats. I una altra dada: 24 milions de persones adultes europees n'han consumit en l'últim any.

Des del 2019 que Espanya té una tendència a l'alça, segons l'EUDA, en la producció de marihuana.

El repte de la legalització de certes drogues

"Un repte important per a l'EUDA", segons paraules del director executiu, Alexis Goosdeel, "és donar suport als estats membres que han decidit legalitzar l'ús del cànnabis o l'ús recreatiu del cànnabis". Cosa que ha fet recentment Alemanya.

En aquest sentit, l'organisme té un grup de treball per tal "d'identificar i definir científicament alguns dels indicadors que poden tenir més impacte en aquestes polítiques de canvi".

L'EUDA vol estudiar com es traduiran en el tràfic i el consum les polítiques de legalització, per tal de saber si són decisions que acaben tenint més beneficis o inconvenients.

Creix el nombre de menors captats pel crim organitzat

L'agència de la UE no analitza els moviments del crim organitzat vinculat al tràfic de drogues, tot i que sí que té en compte els nous reptes que suposen.

Alexis Goosdeel ha fet referència al fet que les organitzacions criminals estan captant cada cop més joves i menors d'edat tant per a la venda de substàncies il·legals com per cometre homicidis.

Andalusia, la porta d'entrada de l'haixix a Europa

L'haixix entra principalment per l'estret de Gibraltar. Hi va haver un repunt de l'arribada de narcollanxes amb fardells d'haixix a les costes de Catalunya, però, en tot cas, el que situa Espanya com a porta d'entrada de l'haixix a Europa són els decomissos que es fan a Andalusia.

El 2023 es van decomissar 375 tones a Espanya, de les 550 tones confiscades entre tots els estats membres.

Cocaïna, la segona droga més consumida

I la segona droga més consumida als països de la Unió és la cocaïna. En l'últim any, 4,6 milions de persones n'han consumit. I passen tretze anys des que un consumidor s'hi comença a iniciar fins que demana ajuda mèdica per deshabituar-se'n.

Detectades, el 2023 en van ser 423 tones, 117 de les quals van entrar per Espanya. L'EUDA posa sobre la taula el fet que cada cop els narcotraficants estan triant ports secundaris, com a Portugal i a França, per entrar la cocaïna.

Una de les preocupacions de l'EUDA, que no afecta tant Catalunya ni tampoc el conjunt d'Espanya, és la producció de drogues sintètiques. En poc temps van detectar un centenar de noves substàncies que es produeixen a Europa.

Van desmantellar més d'una cinquantena de laboratoris il·legals. Preocupa l'alta toxicitat i les conseqüències, a vegades mortals. El fentanil no és una droga que estigui present als estats membres.