Més inserció laboral amb l'FP i més continuïtat formativa: quins sectors tenen més sortida
La formació professional es consolida com una via efectiva per accedir al mercat laboral, ja que combina la preparació acadèmica amb la formació pràctica.
De fet, el 20,20% dels estudiants compaginen els estudis amb la feina. Aquesta compatibilitat és una tendència creixent entre estudiants que opten per integrar-se gradualment al mercat laboral, i aprofiten l'experiència pràctica que pot oferir l'FP.
I és que el 24,41% dels graduats de grau mitjà i el 26,04% dels de grau superior han trobat feina gràcies a les pràctiques fetes durant els seus estudis. Això és 1 de cada 4 alumnes.
Són dades extretes de la divuitena edició de l'estudi sobre la inserció laboral dels ensenyaments professionals --presentat pel Departament d'Educació i Formació Professional i el Consell General de les Cambres Oficials de Comerç, Indústria i Navegació de Catalunya.
L'informe analitza la situació laboral i formativa de les persones graduades del curs 2022-2023 en ensenyaments professionals, enquestades entre sis i nou mesos després d'haver acabat els seus estudis.
A la presentació hi han assistit la consellera d'Educació i FP, Esther Niubó; el president del Consell de la Cambres de Catalunya, Josep Santacreu; el director general de Formació Professional, Ricard Coma, i la directora gerent del Consell de Cambres, Carme Martinell.
Niubó ha recordat l'aposta del govern per l'FP, amb l'impuls de més de 7.500 places noves i un increment de dotacions docents i personal que constata, diu, que "la formació professional és clau per garantir un model de creixement econòmic més robust i una societat més justa, més preparada i amb més oportunitats per a tothom".
La inserció laboral de les persones graduades en Formació Professional a Catalunya se situa en el 54,44%, segons les dades de l'estudi, i consolida el creixement d'uns deu punts des de la pandèmia, ja que el 2021 la taxa se situava en el 45,32% (incloent-hi l'alumnat que treballa i el que compagina estudis i feina).
Amb la informació de l'estudi el departament pot adaptar l'oferta formativa a les necessitats del mercat laboral, segons les transformacions econòmiques i socials, així com els canvis tecnològics que obliguen a una revisió constant dels programes per la implantació, per exemple, de la digitalització i la intel·ligència artificial.
Més oportunitats en el sector industrial
Les dades mostren que el sector industrial ofereix millors oportunitats d'inserció laboral per als graduats de formació professional. A més de tenir més probabilitats d'obtenir un contracte laboral estable, també opten a salaris superiors a la resta de cicles i amb perspectives de creixement a llarg termini.
En canvi, el sector digital (arts plàstiques i disseny, imatge i so) presenten més dificultats d'inserció laboral, amb prop d'un 20% de graduats que busquen feina entre sis i nou mesos després d'haver acabat els estudis.
També el cas de les indústries extractives (mineria) en què, tot i que més del 60% dels graduats treballen, més d'un 20% estan desocupats. En aquest àmbit, molt pocs estudiants opten per seguir formant-se un cop acaben la formació.
Si ens fixem en els graduats que continuen els estudis, el percentatge més elevat el trobem en les activitats físiques i esportives, agrària, seguretat i medi ambient. Això vol dir que en aquests camps cal continuar formant-se per trobar feina.
Les pràctiques, via d'inserció laboral
La tendència creixent de compaginar estudis i feina es pot atribuir en part a la modalitat dual, que permet als estudiants tenir un contracte laboral a l'empresa mentre continuen els estudis.
Aquesta eina els permet tenir més probabilitats d'integrar-se directament al mercat laboral, ja que les empreses valoren l'experiència adquirida durant les pràctiques.
Molts estudiants es queden a treballar a l'empresa on van fer les pràctiques i a d'altres aquesta experiència els obre portes a altres oportunitats laborals mitjançant la recomanació directa o el coneixement del mercat laboral.
Aquest augment de compatibilitat entre feina i estudis també pot reflectir un canvi en la percepció dels joves sobre la necessitat de generar ingressos mentre continuen la seva formació, o una estratègia per millorar la seva competitivitat laboral mitjançant l'adquisició de més experiència en el seu sector professional.
A banda de les pràctiques formatives, també destaca la xarxa de contactes personals com a segona via per trobar feina, amb un 23,13% dels graduats de grau mitjà i un 17,98% dels de grau superior.
El "networking" o les connexions personals poden obrir portes que no són accessibles a través de canals convencionals, com les ofertes laborals o els portals d'ocupació.
L'enviament de currículums és la tercera via més comuna per buscar feina, amb un 20,50% dels graduats de grau mitjà i un 17,26% dels de grau superior que utilitzen aquesta estratègia. Aquesta via és crucial en un entorn on la competència en les ofertes laborals pot ser alta.
Continuïtat formativa
El 34,60% de les persones graduades en grau mitjà decideixen continuar els seus estudis amb un grau superior o la universitat.
Això posa de manifest la clara necessitat formativa dels estudiants per poder millorar les condicions laborals en tenir accés a llocs de treball més qualificats i augmentar la competitivitat, adaptar-se a la demanda d'un mercat laboral en constant evolució.
Gairebé 7 de cada 10 graduats de cicle superior tenen un contracte indefinit, comparat amb el 52% dels de grau mitjà. Millors oportunitats laborals, però també salarials, amb sous d'entre els 1.200 i els 1.500 euros.
Aquesta diferència entre els graduats de grau mitjà i els de grau superior posa de manifest la importància de la qualificació i l'especialització.
La bretxa de gènere
Segons l'enquesta, la desigualtat de gènere també s'evidencia en els salaris, sobretot en el grau superior, on el 44,59% dels homes superen els 1.500 euros mensuals, mentre que les dones només el 26,77%.
Els homes tenen una taxa d'inserció laboral directa lleugerament superior a la de les dones (35% enfront del 33,44%), cosa que posa de manifest que, en general, els homes tenen més probabilitats d'aconseguir feina després de graduar-se.
Les dones, en canvi, destaquen en la compatibilitat entre feina i estudis, amb un 23,25% enfront del 17,3% dels homes. Això suggereix que les dones solen optar per continuar formant-se.
La jornada laboral
Els contractes a temps complet són més habituals entre els graduats de grau superior que entre els de grau mitjà i també més entre els homes que entre les dones.
Un 72,77% dels graduats homes de grau superior treballen a jornada completa enfront del 54,34% de les dones.
