Netflix Warner HBO
Frank Gehry
Pesta porcina africana
Operació sortida
Concerts Rosalía Lux
Assassinat d'Abu Shabab
Sandro Giacobbe
Servei militar Alemanya
Cas Helena Jubany
Portes obertes Parlament
Pla Moves III
Lando Norris
Xabi Alonso
Real Madrid Celta de Vigo

Més periodistes denuncien agressions masclistes als mitjans arran del cas d'Ana Polo

Prop d'una desena de dones aixequen la veu per exposar actituds denigrants que han viscut en redaccions catalanes

Redacció

09/01/2025 - 21.04 Actualitzat 20/08/2025 - 14.25

Prop d'una desena de periodistes catalanes han exposat públicament agressions o actituds masclistes que han patit als mitjans de comunicació, la majoria de vegades per part dels seus caps.

Han aixecat la veu a través de les xarxes socials després que la humorista Ana Polo denunciés la relació abusiva amb Quim Morales fa 10 anys, quan ell dirigia el programa de ràdio on ella feia pràctiques.

La periodista Alba Carreres ha estat una de les primeres. En un article al digital Crític, ha compartit les situacions d'abús de poder que ha patit en diferents emissores de ràdio per part de caps o companys de feina.

"Si escric aquest article, és perquè crec que encara hi ha persones que no han entès que, fa 10 anys, si et queixaves i deies que el presentador del programa on treballaves era un bavós, era a tu a qui feien fora. I ho dic per experiència."

"Fora assetjadors dels mitjans. Ara és el moment", conclou Carreres.

En una columna al mateix diari, la periodista Elena Parreño ha recuperat una columna escrita l'any 2018 en què relatava experiències masclistes en diverses redaccions catalanes. 

"Situacions que cap home no patirà mai", indica Parreño, que posa com a exemple que "et bloquegin la porta per provocar el contacte" o que "et facin massatges sense demanar-ho".

També ha recordat el responsable d'un programa de televisió local que va demanar-li a l'estilista que la vestís "sexi" perquè és el que volien veure els espectadors.

"Senyors periodistes, les becàries no venen pel plaer dels vostres ulls ni per les insinuacions impunes dels vostres flirtejos."

 

Dòmino de denúncies a X

Aquest dijous, la periodista i escriptora Llucia Ramis ha assenyalat actituds semblants en un fil a X.

Ramis ha parlat, entre altres, del director d'una revista que se li va tirar a sobre per fer-li un petó o de les represàlies que va emprendre un altre cap perquè ella no havia volgut prendre una copa:


L'escriptora Eva Piquer també ha denunciat que un cap de redacció d'un diari se li va tirar a sobre després d'un sopar. Ell tenia 50 anys i ella, 19.

Textos com els de Ramis o Piquer han encoratjat altres dones a trencar el silenci sobre agressions masclistes viscudes en primera persona, algunes per part de periodistes i polítics coneguts.

A més, diverses d'elles també han agraït públicament a Mar Bermúdez --la denunciant de Saül Gordillo per agressió sexual-- que decidís donar la cara malgrat la por que això pogués afectar el seu futur laboral.

El cas Pelicot dona veu a més dones, com Neus Mota: "A mi també em van drogar i violar"

Més de la meitat de periodistes, víctimes d'assetjament sexual

Segons l'últim informe sobre violència masclista de Mediacat, més de la meitat de les dones periodistes enquestades asseguren que han estat víctimes d'assetjament sexual. I tres de cada quatre diuen que no s'han sentit protegides pels protocols interns de la seva empresa.

L'autora de l'informe, Meritxell Rigol, explica que s'arriba a aquests casos de violència sexual extrems perquè es normalitzen i silencien pràctiques masclistes. 

"La tendència és envoltar les actituds i practiques masclistes i la violència masclista de silenci, normalització i minimització, més que no pas de respostes orientades a la no repetició i reparació de les dones afectades. Mirar portes endins seria un repte i una urgència."

Segons l'informe, "la majoria de dones periodistes que han patit alguna situació d'assetjament ho han explicat a algú, però només una minoria recorren als responsables dels protocols que han de resoldre la situació".

Per Rigol, "cal cultivar les condicions de confiança perquè les dones recorrin al mecanisme que les ha de protegir; i això es fa amb pràctiques de tolerància 0 al masclisme".

Aquests comportaments, com a altres redaccions, també s'han donat a TV3, tot i que no s'han denunciat públicament. Des del 2021 hi ha un protocol de detecció i resolució d'assetjament sexual que tracta aquests casos.
 

El canvi des del Me Too

Arran del Me Too el 2017, ha canviat molt la concepció del que és una agressió o un abús sexual. Així és com ho interpreta Andrés Pueyo, catedràtic de Psicologia de la Violència de la Universitat de Barcelona:

"Hi ha dones que descriuen fets de violència sexual, com l'entenem ara, que fa 15 o 20 anys eren vistos com a experiències desagradables, com si fos una cosa per la qual havien de passar per tenir una vida professional."

Sobre el cas denunciat per Ana Polo, l'educadora social especialitzada en violència masclista Marina Marroquí descriu els fets com a abús de poder i violència sexual, perquè "la víctima va acabar en una situació que no volia i ho va fer per coacció".

I veu en la denúncia pública de Polo "un exercici de valentia" per reparar, posar nom als fets i evitar que altres dones visquin el mateix:

"Un home sí que sap d'aquesta superioritat moral, que ell és el director, i ella, una becària. Comencem a posar el focus en quina intenció tenia ell i no en quines eines tenia ella per lluitar contra aquella intenció."

 
Envia un correu electrònic a bustiadenuncia@tv3.cat