Mètal català: la història invisibilitzada d'un gènere amb 500 bandes i 40 anys d'història
El llibre "Història i poder del mètal català" recull 500 bandes i 40 anys d'història d'un dels gèneres més creatius del rock a Catalunya. El llibre, d'Eduard Cremades, Dani Farrús i Dani Morell publicat per Enderrock, reivindica una de les escenes més actives i al mateix temps més invisibilitzades del país.
Tot va començar amb un fil de Twitter, tal com explica Dani Morell: "Vam dir: farem un fil que serà de 30, 40, a tot estirar, 50 bandes. I no, no. Al cap de dos o tres mesos, en teníem 300, al cap de sis mesos, en teníem més de 500 i vam començar a parlar amb les bandes i a fer el llibre."
Vam veure que el fil era efímer i volíem que en quedés constància, perquè ningú havia escrit mai la història del metal en català.
A més, han creat una playlist, que van actualitzant, amb 176 hores de metal en català.
Poder amb història
Hi ha cert consens que el metal neix amb Black Sabbath el 1970 i a Catalunya arriba 15 anys més tard, amb el primer disc de Tro, "Gossos de carrer". Ara es compleixen 40 anys del naixement del metal a Catalunya, una xifra rodona que el llibre vol celebrar.
Està dividit en dues parts: a la segona, hi trobem les fitxes de les 500 bandes i, a la primera part, hi ha la història i les declaracions de molts d'aquests grups. A més, el llibre "Història i poder del mètal català" confirma que és un gènere molt ric i que a Catalunya hi ha bandes d'un nivell molt elevat que fan tota mena d'estils, diu Morell.
Tenim gent que és de conservatori, com la Mireia Puigmal de Forja, que toca el violí en un grup de heavy-metal i ho té claríssim. Ella sempre a les entrevistes diu que la música clàssica es toca molt amb el metal, sobretot amb el metal clàssic i amb el heavy.
Poder en català
I si la música té qualitat, les lletres, també. Hi ha adaptacions de Verdaguer, com les de Tro, o de Miquel Martí i Pol, com les de Vidres a la sang. Però també tenen identitat pròpia les lletres escrites per les bandes catalanes, a diferència del que passa a fora, on predomina l'escapisme.
Les lletres són força profundes i totes volen canviar el món. Tenim moltes bandes parlant de política, parlant de cultura, parlant de territori i això també és un fet diferencial que hem vist.
I aquesta actitud més política, explica Morell, ha afavorit la llengua.
Des de l'1 d'octubre hi ha hagut una mena de sentiment d'orgull que, en el moment en què, per enquestes, estem veient que el català està més baix que mai, justament nosaltres, els heavys, que ens agrada anar a la contra, han sortit encara més que mai grups que ho fan en català.
Poder femení
Un dels capítols importants del llibre, el dediquen a les dones del metal català.
Tenim la sort que a Catalunya, tot i ser minoria, les dones en el metal, les tenim des del principi.
"A Reina Negra, que és el primer grup, del 1982, hi havia una noia. A Sangtraït, òbviament, hi havia la Lupe, i després hem anat trobant moltes bandes on hi ha noies i fins i tot formades íntegrament per noies", explica Morell. Un exemple és Falç de Fetillera.
Poder silenciat
Si hi ha més de 500 bandes, milers de fans d'aquesta música i el gènere està més viu que mai, com és que no els escoltem més? D'una banda, perquè els mitjans no els punxem prou, però, de l'altra, per l'algoritme. "El públic pot accedir a moltíssimes bandes que antigament, amb la seva cinta de casset, amb la maqueta, no haurien arribat on estan arribant algunes ara."
Alhora, la democratització digital ens porta a uns algoritmes absolutament enfocats i gairebé dictatorials, on és molt difícil que la gent accedeixi a això. Per això fem el llibre, també.
