Migrants a l'espera de la regularització: "Sense papers no podem viure"
"Quan vaig arribar del Perú, la realitat va ser xocant. Pensava que al cap d'un o dos mesos ja podria tenir papers, però no va ser així." Qui parla és l'Elísabet, que fa anys que viu a l'estat espanyol en situació irregular, igual que l'Amine: "Quan era a Algèria creia que trobaria feina, però és molt difícil i pateixes molt."
Tots dos confien ara que la regularització anunciada pel govern espanyol els serveixi per aconseguir permís de treball i residència i pal·liar, almenys una mica, aquest patiment. Així ho han recollit Lara Garcia i Andreu Merino en un reportatge a "El matí de Catalunya Ràdio".
La Moncloa va anunciar el procés de regularització al gener, obrint la porta a atorgar permisos a mig milió d'estrangers residents a l'Estat. Tot i que s'havia gestat una iniciativa legislativa popular, el govern espanyol finalment va optar per la via del reial decret.
La mesura apel·la a persones que hagin arribat a l'Estat abans del 31 de desembre del 2025 i que hi hagin viscut de manera continuada els últims 5 mesos abans de demanar la regularització. Si l'aconsegueixen, tindrà vigència d'un any i es farà extensiva als fills menors dels beneficiaris, en aquest cas per cinc anys.
La regularització autoritzarà a treballar i residir al país, una situació que els testimonis consultats per "El matí de Catalunya Ràdio" creuen que tindrà un impacte positiu en la seva vida.
Ni feina ni casa
"Jo soc cuiner i quan envio el meu currículum a restaurants, de seguida em donen la feina", explica l'Edwin, colombià d'origen. "El problema és que, quan veuen que no tinc papers, em rebutgen", relata.
L'Amine també diu que no ha pogut aconseguir feina, ni tampoc estudiar el que li hauria agradat, en el seu cas auxiliar d'infermeria.
En el cas de l'Elísabet, el fet de no disposar de permís de treball l'ha abocat a l'economia submergida, concretament a la feina de cures. Una feina en la qual s'ha exposat a abusos i discriminacions. A més, explica que la dificultat per tenir ingressos acaba condicionant les possibilitats de tenir un lloc on viure. "Quan treballem, tenim diners i paguem per una habitació. Però quan això s'acaba, et fan fora", diu.
En alguns casos, tot depèn d'un cop de sort, com detalla l'Amine: "Jo soc afortunat perquè estic amb l'associació Punt de Referència, però conec molts nois que viuen al carrer." Una de les persones en aquesta situació és l'Edwin, que viu en una tenda de campanya a la Zona Franca des de fa un any amb la seva parella.
A l'espera i sense detalls
L'Edwin i l'Amine expliquen que ja han començat a recopilar la informació necessària per sol·licitar la regularització. Per exemple, l'empadronament actualitzat o el certificat que acredita l'absència d'antecedents penals.
Recentment, la Federació d'Entitats d'Acció Social de Catalunya, la Coordinadora Obrim Fronteres i el moviment Regularització Ja han demanat concrecions i garanties al govern espanyol per poder aplicar el procés de regularització.
Les entitats reclamen informació clara per als potencials beneficiaris i un desplegament de l'administració per arribar a tothom, començant pels requisits que cal complir. La previsió inicial era que les sol·licituds es poguessin fer a principis d'abril, però encara no hi ha hagut un anunci oficial al respecte.
Expectatives de canvi de vida
L'Elísabet té moltes esperances en el procediment anunciat pel govern espanyol i considera que la seva vida pot fer un gir de 180 graus. "Ens canviarà la vida, podrem treballar de manera regular i cotitzar", pronostica, mentre que recorda que el seu objectiu és poder treballar de cuinera.
L'Amine també celebra l'oportunitat de poder regularitzar-se, però alerta que els papers no seran una solució a tots els mals dels migrants en solució irregular. "Tinguis papers o no, el racisme continuarà", valora. "Jo cada vegada que entro al metro veig que hi ha gent que agafa les seves motxilles. La gent ha d'entendre que nosaltres venim aquí per tenir un futur, no per fer les coses malament", conclou.
