Miguel Ángel Blanco, 25 anys: quan ETA va perdre el carrer
Es compleixen 25 anys del compte enrere més dramàtic de la història d'ETA. El 10 de juliol de 1997, un comando etarra segrestava el regidor del PP basc Miguel Ángel Blanco.
La seva mort anunciada, al cap de 48 hores, va desencadenar l'onada d'indignació popular més gran que es recorda contra l'organització terrorista, l'anomenat "esperit d'Ermua". Per primera vegada, ETA notava que perdia la batalla al carrer.
L'organització va posar dia i hora a l'execució de Miguel Ángel Blanco des del mateix moment que el va segrestar. Anunciava que el mataria en les següents 48 hores si el govern de José María Aznar no acostava tots els presos etarres a centres penitenciaris del País Basc.
La crueltat de l'anunci va fer sortir al carrer centenars de milers de ciutadans de tot l'Estat per demanar a ETA que no complís la seva amenaça. Una rebel·lió cívica --barreja d'indignació i esperança-- que es va transformar en un sentiment de ràbia contra el món de l'esquerra abertzale quan, des del balcó de l'Ajuntament de la localitat biscaïna d'Ermua, l'aleshores alcalde, Carlos Totorika, confirmava que ETA havia complert el seu ultimàtum.
L'anomenat "esperit d'Ermua" es va forjar per les macabres característiques de l'assassinat de Miguel Ángel Blanco
ETA ja havia comès abans altres atemptats igualment indiscriminats i més massius. Només cal recordar el de l'Hipercor de Barcelona.
Per què, doncs, la mort del regidor d'Ermua ha marcat tan clarament un punt d'inflexió en l'aïllament social d'ETA?
Per entendre-ho, cal posar-hi context. El dramàtic compte enrere del seu ajusticiament, sumat al fet que només feia nou dies que havien fet la volta al món les imatges d'un demacrat José Antonio Ortega Lara alliberat per la Guàrdia Civil del forat on havia estat captiu més de cinc-cents dies, era més del que la societat basca i espanyola podien suportar.
Un cúmul d'indignació que, pel periodista basc i director del diari Berria Martxelo Otamendi, ETA no va saber ni analitzar, ni calcular:
Crec que hi va haver un error de càlcul sobre el cansament que s'estava produint en una part important de la població, que va decidir que ja era hora de sortir al carrer a protestar. Hi ha milers i milers de persones que, en el cas de Miguel Ángel Blanco, diuen: 'Ara sortirem, ara toca sortir'. Al cap de pocs dies d'Ortega Lara, ara Miguel Ángel Blanco. Jo crec que hi va haver un error de càlcul polític d'ETA.
La falta de capacitat d'anàlisi d'ETA
L'explosió de ràbia ciutadana contra ETA va posar contra les cordes l'esquerra abertzale, que li donava cobertura política. Otamendi explica que hi va haver veus crítiques dins d'Herri Batasuna contràries al segrest i assassinat de Miguel Ángel Blanco i com van rebre peticions perquè intentessin dissuadir la direcció d'ETA:
Hi va haver veus de l'esquerra abertzale que, aleshores, no es van fer públiques. I hi va haver gent molt important de la política espanyola que aquell divendres a la tarda va començar a trucar a gent que es podia identificar amb el món de l'esquerra abertzale perquè hi fessin alguna cosa, perquè diguessin alguna cosa, perquè moguessin tots els ressorts que poguessin.
El també periodista basc i exdirector de Cambio 16 Gorka Landaburu confirma aquestes gestions des de dins de l'esquerra abertzale per intentar impedir la mort del regidor del PP d'Ermua:
Jo, particularment, sé que gent important, fins i tot Otegi, va intentar intervenir prop d'ETA perquè no matessin Miguel Ángel Blanco.
El procés de deslegitimació social del terrorisme també va passar factura a les urnes
En les següents eleccions al Parlament basc, les del 2001, l'esquerra abertzale va tocar fons, amb uns resultats històricament dolents que li van fer perdre la meitat de la seva representació i va passar de 14 a 7 diputats.
Malgrat aquest profund desgast electoral, encara van haver de passar molts anys fins a l'anunci de la renúncia definitiva d'ETA a les armes. Però la crueltat dels atemptats com el de Miguel Ángel Blanco i el moviment intern a l'esquerra abertzale liderat per Arnaldo Otegi per enterrar la via armada són en l'arrel del procés de desaparició de l'organització, com indica Martxelo Otamendi:
L'acceleració del final d'ETA també és la conseqüència d'aquesta mena d'atemptats. La gent que internament considera que per aquesta via no es va enlloc té més arguments per tirar endavant les seves tesis en els debats interns, per la tipologia específica d'aquesta mena d'atemptats.
No totes les víctimes comparteixen la manera com s'ha gestionat el cabal de rebuig social contra el terrorisme que va significar l'esperit d'Ermua. Landaburu, víctima d'una carta bomba d'ETA, denuncia que es va instrumentalitzar políticament per combatre tot el nacionalisme basc. I assenyala el PP:
L'esperit d'Ermua va desaparèixer perquè en comptes de combatre contra l'enemic comú, que era ETA, es va intentar recuperar com si fos un moviment del PP contra tot el nacionalisme basc.
ETA no va deixar les armes fins al 2011 i no es va dissoldre definitivament fins al 2018.
