Miki Núñez a 'Ho he superat': "Em faltava l'aire, patia insomni i estava de mala llet"

Amb només vuit anys, Miki Núñez ja començava a sentir vergonya del seu cos. Anys més tard, el cantant i presentador català ha decidit trencar el silenci i parlar amb sinceritat sobre el trastorn alimentari que va patir durant l'adolescència.  

En una conversa íntima al pòdcast "Ho he superat" amb Xantal Llavina, en Miki revela com va aprendre a acceptar el seu cos, com la música el va ajudar a sanar i per què és fonamental parlar obertament de salut mental, sense tabús ni estigmes. 

Els records d'infantesa, marcats per la vergonya

Des de molt petit, Miki Núñez va créixer amb una relació complicada amb el seu cos. "No volia anar a la platja, ni jugar a futbol sense samarreta", recorda. Aquell malestar, que molts haurien interpretat com una simple inseguretat infantil, amagava un trastorn de conducta alimentària que l'acompanyaria durant anys. 

Quan tenia divuit anys, després d'una ruptura sentimental, la situació va empitjorar, va deixar de menjar i va arribar a plantejar-se vomitar després de menjar: 

"Vaig pensar que ningú m'estimaria, que era lleig, que estava gras"

La seva mare, preocupada, el va portar al metge, però el tracte que va rebre, segons ell, no va ser l'adequat. "Em van dir que estava ple de punyetes. Va ser una experiència molt violenta", explica. 

La teràpia, un abans i un després

Després d'aquella primera experiència frustrant, en Miki va començar teràpia amb una psicòloga que el va ajudar a entendre l'origen del seu malestar. "No era una qüestió del meu cos, sinó de com em veia jo mateix", diu. Amb el temps, va aprendre que la perfecció no existeix i que el valor personal no depèn de l'aspecte físic: "Ara hi ha dies bons i dies dolents, però ja no em deixo dominar per això." 

Quan l'èxit et causa ansietat: "El got es va omplir fins a vessar"

Amb només 22 anys, després de triomfar a la televisió, Miki Núñez va començar a notar que alguna cosa no anava bé. "Vaig començar a tenir insomni, angoixa i atacs de pànic. Hi havia dies en què no entenia per què em sentia trist o enfadat", explica el cantant. El seu psicòleg li va fer entendre que l'ansietat és com un got que s'ha anat omplint al llarg de tota la vida: el seu ja havia arribat al límit. 

"El got pot estar ple, però ha de tenir forats: família, parella, esport, temps lliure… Si tots aquests espais estan tancats i només reps pressió i feina, tot vessa. I és llavors quan apareixen els atacs d'ansietat i de pànic", relata. 

En Miki reconeix que la fama i l'exposició pública van actuar com a detonant: "Tenir tanta gent pendent de tu, que s'esperin coses de tu, és molt dur. Però vaig aprendre a cuidar-me i a posar límits, i això ha estat clau per recuperar l'equilibri." 

"Els nois també patim trastorns alimentaris"

En Miki reivindica la necessitat de parlar dels trastorns alimentaris en els homes, un tema encara ple d'estigmes: "Quan era petit, ningú no m'hauria dit mai que un noi podia tenir un trastorn alimentari. Sempre es relacionava amb les noies, però és totalment fals. Nosaltres també ho vivim, però ho callem." 

El cantant anima a trencar el silenci: "Demanar ajuda no és un signe de debilitat, és un acte de valentia."